SANT BARTOMEU, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ap 21,9b-14; Salm 144; Jn 1,45-51

Estimats germans,

El bell fragment de l'Evangeli que hem escoltat assenyala el procés interior de Bartomeu: aquest té els seus prejudicis i dubta. Però està obert a la novetat i no es tanca. En sentir-se mirat i comprés per Jesús si li obren els ulls de la fe. «Rabí, Mestre, Vós sou el Fill de Déu». Quan hi ha fe sincera s'obren nous horitzons en la nostra vida. La fe dóna confiança. L'amor dóna una profunda admiració i la necessitat d'esperar la persona que estimem. Les persones, creades a imatge de Déu, estem cridades a estimar i ser estimades amb un amor d'amistat sincera i sense condicions. També estem cridats a trencar els murs que ens separen. Diu el Senyor: «Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano».

Felip parla amb el seu amic Bartomeu i l'anima a anar, junts, a veure Jesús. Felip no es desanima per la resposta irònica i escèptica de Bartomeu. No vivim sols, necessitem els altres. Caminem junts a l'encontre del Senyor. Jesús ens diu a cadascú de nosaltres: «Encara veuràs coses més grans». Què podem veure? La font d'aigua viva enmig del desert de la vida, que compartida crea fraternitat. Veurem que la conversió diària és possible. Veurem que la humilitat és manifestació de la saviesa.

Segons el comentari de S. Joan Crisòstom, a l'Ofici de Matines d'avui: «No sempre volem o podem oferir a Déu grans coses. Però per aquell qui estima, els regals de l'amic, per petits que siguin, tenen sempre un gran valor». Bartomeu entrà a formar part dels amics de Jesús. Nosaltres també. Però de quina manera ho sentim i o vivim?

Voldria acabar amb unes paraules que vaig llegir anit, de «Los dichos de luz y amor» de sant Joan de la Creu. Escoltem aquest sant, amic també del Senyor: «Toma a Dios por esposo y amigo... y no pecarás, y sabrás amar. ¡Oh, Señor, cuán dulce será a mi la presencia tuya, que eres sumo bien!»