20 d’abril de 2014

DIUMENGE DE PASQUA. LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

VETLLA PASQUAL EN LA NIT SANTA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet

«Mireu l'arbre de la creu on morí el Salvador del món». La salvació del món, o la salvació de l'home, de cadascú de nosaltres que vivim la nostra vida, la nostra història, aquí en aquest món. Salvació d'aquest món trencat, sotmès a la mort, però destinat a la vida. Aquest és el camí del Ressuscitat, l'exercici de l'amor. Aquests han de ser els nostres camins.

«Només quan algú valora l'amor per sobre de la vida, és a dir, només quan algú està disposat a sotmetre la vida a l'amor, per l'amor de l'amor, pot l'amor ser més fort i més gran que la mort». (J. Ratzinger)

No hi ha amor més gran que donar la vida. Aquest amor és el que hem contemplat i contemplem a la creu. Però el qui dóna la vida per amor, el qui sotmet la vida a l'amor, venç la mort, torna a recobrar la vida, però ja una vida nova.

«Resurrecció significa pas, transició. Crist avui no torna, sinó que ressuscita; no retorna, sinó que canvia de vida... Però si va passar realment a una vida nova ens convida a nosaltres a canviar. Buidem del sentit de Pasqua la sagrada Resurrecció si en fem un retorn i no un pas...» (Sant Bernat, Sermó 1 sobre la Resurrecció)

El pas a una vida nova. Una vida nova que cal que reflecteixi el clima que ens envolta aquesta Nit Santa: un clima de llum, de festa, d'alegria, fruit de la incomparable tendresa i amor divins que posa de relleu el Pregó Pasqual, que bé mereix de tots nosaltres una reflexió personal.

Un clima de llum, de festa, d'alegria, que només pot dipositar en el cor humà la Paraula de Déu, capaç d'engendrar llum, festa, alegria. És la Paraula de Déu que aquesta nit vol il·luminar la història de cadascú i de tots nosaltres, per obrir-nos el camí de la salvació.

Una salvació que s'inicia amb la bellesa de la creació de Déu i el començament d'una amistat de Déu i l'home, per culminar aquesta Nit de Pasqua amb la donació d'un amor extrem per part de Déu i posar en el nostre cor el germen d'una vida nova: l'Esperit del Ressuscitat. I per aquesta vida nova la Paraula ens convida a posar la nostra confiança en el Senyor, com Abraham, que va deixar que el Senyor l'anés orientant amb la seva saviesa i la seva llum. Amb aquesta confiança en la Paraula anem descobrint i vivint que el nostre camí veritable es torna camí d'una llibertat creixent. Com ho va ser per al poble d'Israel. Malgrat les nostres infidelitats, Déu roman sempre fidel i no ens amaga el seu rostre, sinó que ens ha deixat el seu Esperit d'amor, fent del nostre cor un veritable temple, on fa néixer una permanent font d'aigua viva per saciar la nostra set. Aquest és el veritable camí de la saviesa, una font de saviesa, perquè visquem amb la pau i la llum de Déu, que va configurant en nosaltres un cor nou. Un cor nou amb un esperit nou per viure una vida nova, segons el Crist Ressuscitat.

I per aquest camí el cor humà té un cant, un cant nou que recull tots els sentiments, totes les idees i afectes en una sola paraula: Al·lELUIA. És lloar i cantar a Déu amb tot el cor. Un cor humà capaç de tornar als seus germans amb tota sensibilitat i tendresa. Amb la mateixa força d'amor del Ressuscitat.