18 d’abril del 2014

DIVENDRES SANT. LA MORT DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 52,13-52,12 ; Sl 30,2.6.12-17.25 ; Ac 4,14-16 ; 5,7-9 ; Jn 18,1-19.42

«Això és el meu cos entregat per vosaltres. Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni».

Avui celebrem aquest Amor, Cos trencat, lliurat per nosaltres. Avui rebem en la comunió aquest cos trencat que es tornarà a recompondre, a ressuscitar en nosaltres quan vivim la comunió d'amor. Avui celebrem l'Amor que es lliura, que se'ns dóna, perquè siguem nosaltres el seu instrument viu d'amor i d'unitat en aquest món trencat.

Avui se'ns convida solemnement a mirar aquell que han traspassat, el cos trencat i lliurat per nosaltres: «Mireu l'arbre de la creu on morí el Salvador del món». Mireu, perquè no mirem bé a aquest home desfigurat, sense aspecte humà. Potser molts ens espantem i tanquem els ulls, o mirem cap a una altra banda.

«Mireu l'arbre de la creu on morí el Salvador del món». La mort és la prova suprema, l'hora suprema, el lloc suprem de la revelació de Déu, del seu amor. Jesús, en el seu amor extrem es va lliurar, i segueix lliurant-se per mi, per tu, per tots i cadascun dels homes d'aquest món. La seva Passió continua oberta fins que jo hi respongui, i m'identifiqui amb aquest amor extrem. A la creu continua clavada la salvació del món. El Crist continua crucificat en milions de persones.

«Mira l'arbre de la creu». I potser et vingui al cap una pregunta que es fa el poeta: «En què penses tu, mort, Crist meu?» Ell ja no pensa, ell ha dit tot el que havia de dir, ell ha fet tot el que havia de fer. Ara calla, és el silenci de la creu, que espera la teva paraula de resposta, la meva, la de cada home d'aquest món que continua gemegant en el seu abisme de misèria humana:

«Tu que calles, oh Crist per escoltar-nos,
escolta els sanglots del nostre pit;
acull les nostres queixes, els gemecs
d'aquesta vall de llàgrimes. Clamem
a tu, Crist Jesús, des de l'avenc
del nostre abisme de misèria humana...»

Ell ha dit tot el que havia de dir; ha fet tot el que havia de fer. Ara ens toca mirar el silenci de la creu. Escoltar el silenci de la creu. Pregunta't què estàs disposat a fer per ell. Perquè ell va dir: «el que feu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho feu».

Aquest Crist que contemples a la creu va passar fent el bé, dient i fent present el seu amor, l'amor de Déu. Aquest Crist és també l'home que ha donat a Déu la resposta que espera dels homes per iniciar el camí d'una nova humanitat. I aquest Crist el contemplem en el silenci de la creu, però aquest silenci es repeteix en el crit desesperat de molts humiliats, de molts triturats pels nostres crims; de molts humiliats que no tenen defensor ni se'ls fa justícia.

Jesucrist revela un altre rostre de Déu, proposa una altre camí d'humanitat. Mostra Déu com a Misericòrdia i no com a poder, com a Pare de cada home, i més Pare de qui està més necessitat, més pobre, pecador o marginat. I aquest rostre de Déu és el que contemplem en Jesús de Natzaret.

Jesús s'ha convertit en l'acusació absoluta de tots els pecats i de tots els pecadors. Una acusació silenciosa que no ofèn, ni fereix, ni humilia, perquè no comença amb la denúncia violenta sinó amb la Passió que «com-padeix» i supera. I ens il·lumina en el sentit que tota ofensa feta a un home és una ofensa a ell, i que si ell va patir sent innocent, va patir pels innocents per defensar-los i pels culpables per acusar-los, però amb una acusació que no els destrueix en la seva consciència, sinó que els permet recuperar-se des d'aquest amor pel dolor.

Apropem-nos confiadament a aquest tron de gràcia que és la creu, per tal d'assolir misericòrdia. Jesús no nega la mort i el dolor, sinó que se'ls fa seus, els assumeix, per mostrar que només són el pas a una altra realitat, una realitat nova: la Resurrecció. Qui dóna la vida en un servei d'amor la torna a recobrar.

Res no es perd, el que tu sembres torna a renéixer en una vida nova. Mira l'arbre de la creu. Espera la resposta.