13 de novembre del 2016

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY (Cicle C)

BENEDICCIÓ DE L’ORATORI DE LA INFERMERIA DE POBLET
SOTA EL TÍTOL DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ml 3,19-20a, Sl 97,5-6.7-9b.9cd, 2Te 3,7-12 i Lc 21,5-19

Tot i que el camí de la vida no sigui fàcil ni planer ni gloriós, confiem estar sempre en mans de Déu, encara que el mateix Jesús ja ens anuncia que la vida està plena de dificultats i de lluites. Tot i la duresa del camí ens hem de centrar en allò essencial, assumir que les nostres pobres forces no ens permeten suportar-ho tot, però comptem amb l’ajut de Déu, sabem que ni un sol dels nostres cabells no es perdrà.

La nostra vida té temps diferents, a voltes arriben les dificultats i aleshores no ha de ser el temps de les lamentacions, de la nostàlgia o del desànim. El que Jesús ens diu és que el temps de dificultats és el moment de donar testimoni, que la crida que ens va fer Jesús a cadascú de nosaltres té en la dificultat l’oportunitat de mostrar un estil de vida cristià pacient i tenaç que ens ajudi a respondre als petits i grans reptes de cada dia. Jesús anuncia una fi que no te pressa per arribar, la història de la humanitat i la nostra pròpia història es pot anar allargant, amb problemes i dificultats que ens porten a moments de dubte i de torbació, de pors i de crisis.

Jesús no vol que visquem encongits, ens convida a viure en plenitud, amb lucidesa i responsabilitat la nostra pròpia història. Crist ens demana perseverança i paciència; ambdues ens poden fer més suportables les tribulacions, amb ànim seré, confiats en un Déu pacient i fort que ens estima, que no ens abandona, que ens cuida amb tendresa i amor compassiu. La paciència del qui creu arrela en el Déu amic de la vida, malgrat les injustícies i els cops que ens doni la vida, malgrat el sofriment absurd o inútil. Déu continua sempre vigilant la seva obra i cal que en Ell posem la nostra esperança.

En el sofriment podem descobrir una particular força que ens acosti interiorment a Crist, arribant a ser homes completament nous. Trobant una nova dimensió de tota la vida i de la vocació, fruit d’una particular conversió i cooperació amb la gràcia del Redemptor crucificat. El mateix Crist és qui actua enmig dels sofriments humans per mitjà del seu Esperit. Crist, mitjançant el seu propi sofriment salvífic, es troba molt a prop de tot sofriment humà, i pot actuar des del seu interior amb el poder del seu Esperit, del seu Esperit Consolador.

Avui celebrem per primer cop l’eucaristia en aquest oratori, no és un temple de pedres magnífiques, ni hi ha grans ofrenes decoratives. L’hem bastit amb bona voluntat i amor perquè l’amor de Déu es faci aquí realitat, presència real, entre vosaltres, enmig vostre, quan en aquesta etapa de la vostra vida no podeu acompanyar-nos en les celebracions comunitàries. La comunitat us estima, sou una part molt important i valuosa de la nostra comunitat i volem acompanyar-vos ara i aquí en aquesta modesta capella per compartir cada dia amb vosaltres la joia de la presencia de Crist enmig nostre, enmig dels nostres sofriments i angoixes grans o petites de cada dia.