SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Dt 8,2-3.14b-16a; Sl 147,12-13.14-15.19-20; 1C 10,16-17; Jo 6,51-58

«Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell». L’Eucaristia és presència. La presència real de Crist entre nosaltres que es fa patent cada cop que la comunitat es reuneix en el seu nom, es fa present en la Paraula i de manera essencial es fa present en el Cos i la Sang de Crist, en el seu memorial. Crist, tot just a punt de patir la seva passió, és a dir, de completar la nostra redempció, va deixar als apòstols l’encàrrec de celebrar el seu memorial, el seu record. Però a més Ell ens va prometre de restar amb nosaltres cada dia fins a la fi dels temps, i ara i aquí es fa present de manera especialíssima. L’Eucaristia és el sagrament del memorial de la passió, mort i resurrecció de Crist. És el sagrament de la vida per la unió amb Crist que va donar la seva per nosaltres, i així els signes del pa i el vi representen el seu sacrifici, el del seu cos i la seva sang, que fan possible la nostra participació en la virtut redemptora del seu mateix sacrifici, fent nostre aquest aliment espiritual i real.

Quin és el veritable significat de l’Eucaristia? Què hi succeeix? Ell, Jesucrist, s’hi fa present, és aquí, està entre nosaltres vertaderament. No és només la seva memòria el que celebrem, sinó la seva presència, la seva presència real, velada i amagada però accessible i reconeguda per als qui creiem en Ell. L’Eucaristia és sobretot un misteri de presència, de la presència de Crist entre nosaltres, el Fill de Déu, aquell qui es feu home per salvar-nos. Jesús manté d’aquesta forma i en aquest temps la seva paraula profètica: «Jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món» (Mt 28, 28) i també «No us deixaré orfes, vindré a vosaltres» (Jn 14, 18).

L’Eucaristia és comunió, és el sagrament de la comunió perquè és presència salvadora de Jesús ara i aquí enmig de la comunitat dels seus fidels, és l’aliment espiritual de la comunitat, és allò de més preciós que l’Església pot tenir en el seu caminar per la història. En l’humil signe del pa i el vi, transformats en el seu cos i en la seva sang; Crist camina amb nosaltres, entre nosaltres, és la nostra força i el nostre aliment i ens converteix així en testimonis d’esperança per a tothom. Sagrament de comunió amb el Pare que és la vertadera vida, perquè Jesús ens diu: «A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi».

L’Eucaristia és amor. Si davant aquest Misteri la raó experimenta els seus propis límits, el cor, il•luminat per la gràcia de l’Esperit Sant, intueix bé com ha de comportar-se, amb un amor sense límits. La celebració i adoració de l’Eucaristia ens permeten acostar-nos a l’amor de Déu i adherir-nos-hi personalment fins a unir-nos amb el Senyor estimat. L’oferiment de la nostra vida, la comunió amb tota la comunitat dels creients i la solidaritat amb cada home i cada dona, són aspectes imprescindibles del culte espiritual, sant i agradable a Déu, en el qual tota la nostra realitat humana concreta es transforma per a la seva glòria. Cerquem en el Sagrament de l’amor de Crist la força per transformar la nostra pròpia vida en un signe autèntic de la presència del Senyor ressuscitat. Manifestem amb la nostra pròpia vida eucarística l’esplendor i la bellesa de pertànyer totalment al Senyor perquè ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

L’Eucaristia és compromís. La missió primera i fonamental que rebem quan celebrem l’Eucaristia és la de donar-ne testimoniatge amb la nostra vida. La sorpresa pel do que Déu ens ha fet en Crist infon en la nostra vida un dinamisme nou, comprometent-nos a ser testimonis del seu amor. Ens convertim en testimonis quan, per les nostres accions, paraules i manera de ser, apareix un altre i es comunica. Es pot dir que el testimoniatge és el mitjà amb el qual la veritat de l’amor de Déu arriba a l’home en la història, convidant-lo a acollir lliurement aquesta novetat radical. En el testimoniatge Déu s’exposa al risc de la llibertat de l’home. L’home és lliure d’acceptar Jesús, de creure en el testimoni fidel i veraç que ve per donar testimoniatge de la veritat. El culte agradable a Déu implica també interiorment aquesta disponibilitat, que es manifesta en el testimoniatge alegre i convençut davant el món d’una vida cristiana coherent allí on el Senyor ens crida a anunciar-lo. Els qui mengem el pa viu baixat del cel vivim gràcies a Crist perquè els qui mengem aquest pa, viurem per sempre.

Crist per l’acció de l’Esperit Sant és present realment en l’Eucaristia, el Pare ens ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre. Units en l’amor, arribem a la riquesa d’una comprensió plena, al coneixement del designi secret de Déu, que és el Crist present en l’Eucaristia. Tan sols ens reconeixeran com a deixebles de Crist si som capaços de transmetre el seu amor a tots els homes i dones. Si l’Eucaristia no ens transforma en missatgers de l’amor de Déu de res no ens val de participar-hi. Escriu el papa Benet que «Ell ens atreu cap a ell La conversió substancial del pa i del vi en el seu Cos i en la seva Sang introdueix en la creació el principi d’un canvi radical, (...) que es produeix en el més íntim de l’ésser; un canvi destinat a suscitar un procés de transformació de la realitat, el terme últim de la qual serà la transfiguració del món sencer, el moment en què Déu ho serà tot en tots» (cf. 1C 15,28; SC, 11).

Presència de Crist que és comunió amb Ell i els germans per l’amor del Pare que transforma les nostres vides pel compromís amb l’Esperit Sant. Recordem-nos del camí que el Senyor ens ha fet fer, del Senyor, el nostre Déu; si mengem la seva carn i bevem la seva sang tindrem vida eterna, i ens ressuscitarà el darrer dia.