3 de juny del 2017

VETLLA DE PENTECOSTA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
al monestir de Vallbona

Gn 11,1-9; Ex 19,3-8,16-20; Ez 37,1-14; Jl 3,1-5; Sl 103; Rm 8,22-27; Jo 7,37-39

Escriu sant Joan Crisòstom que «així com a la natura unes estacions segueixen les altres, així també en l’Església del Senyor una solemnitat segueix l’altra transmetent-nos successivament aspectes del misteri. Després d’haver celebrat la festa de la Passió, de la Resurrecció i de l’Ascensió al cel del nostre Senyor, avui, finalment, hem arribat al punt culminant dels dons, al fruit mateix de les promeses del Senyor» (Sermó 2 de Pentecosta).

Li ho hem sentit anunciar tots aquests darrers dies a Jesús en els textos del quart Evangeli que la litúrgia ferial ens ha proposat. Ell, en ser glorificat no ens deixa sols, ens envia l’Esperit a tots els qui creiem en Ell. L’Esperit que ajuda la nostra feblesa, que es posa en lloc nostre, que penetra l’interior dels nostres cors, que intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol.

És l’Esperit que transformà de manera radical els apòstols, empenyent-los a gloriar-se en el Senyor. Mentre els homes a Babel volien acostar-se a Déu per fer-s’hi propers en poder i majestat, proclamant llur pròpia força aixecant una torre tant elevada que els permetés parlar de tu a tu amb Déu, els apòstols, esporuguits, el reben des de la profunditat de la seva humilitat, i així, mentre els uns pateixen la multiplicitat de llengües com un càstig, els altres la gaudeixen com una riquesa, un regal de l’Esperit.

Des dels inicis del quart Evangeli, atribuït a sant Joan, la promesa de l’Esperit es fa present; hi haurà un baptisme en l’Esperit Sant per aquell sobre qui ha baixat del cel com un colom i s’hi ha posat a sobre, l'Esperit hi ha baixat i s’hi ha posat, perquè és Ell el qui bateja amb l'Esperit Sant.

L'Esperit de la veritat, que ens ha de conduir cap a la veritat sencera, aquell qui no parla pel seu compte i que comunica tot el que sent dir al Pare i al Fill i ens anuncia l'esdevenidor. L’Esperit que el Pare envia en nom del Fill, que ens farà recordar tot el que Ell ens ha dit, i que ens ho farà entendre. Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo: hem de ser nosaltres els qui el coneguem, perquè habita a casa nostra i està dins nostre. L’Esperit que dona vida, que és Déu i per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat. L’Esperit que ens nodreix d’esperança i d’amor perquè certs que per la passió, mort i resurrecció de Jesús hem rebut la filiació divina puguem esperar l’hora de la salvació. L’Esperit del Senyor present dalt la muntanya tota fumejant; l’Esperit que portà Ezequiel a profetitzar que penetraria en els ossos per retornar-los a la vida; l’Esperit que s’abocà sobre esclaus i esclaves. L’Esperit que no veiem però que ens manté ferms en l’esperança. L’Esperit que reposa en la seva Església per conduir el món a la perfecció de l’amor de Déu.

Si volem rebre l’Esperit Sant, escrivia sant Agustí, conservem la caritat, estimem la veritat i desitgem la unitat per arribar a l'eternitat.