15 d’agost de 2018

ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Sl 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a; Lc 1,39-56

«Mira que linda donzella, relumbrante como estrella, Madre y Virgen preservada», escrivia per a una de les seves famoses composicions Mateu Fletxa el Vell.

Maria com a model o, més aviat com a figura, està present en el misteri de Crist, està també constantment present en el misteri de l’Església en paraules de sant Joan Pau II (RM, 42). Així l’any 1950 el papa Pius XII definia com a dogma l’Assumpció de la Mare de Déu, perquè és inimaginable pensar que aquella que concebé a Crist, el crià, el tingué en braços; aquella dona sortosa perquè les seves entranyes el van dur i els seus pits el van criar; fos separada en cos o en ànima del seu Fill. Rebia així Maria la corona suprema dels seus privilegis essent conservada immune a la corrupció del sepulcre, tal com ho havia estat el seu fill abans i vencent també ella la mort per voluntat divina, fou portada en cos i ànima a la gloria del cel. L’assumpció de Maria tant sols té sentit entesa des del misteri pasqual, com a participació de la resurrecció de Crist. I qui millor per ser la primera a participar-ne que la seva mare; destinada des de sempre i arca del primer dels qui han mort, d’aquell per qui ha vingut la resurrecció dels morts.

Maria, la concebuda sense màcula, la sempre verge; resta unida per tota l’eternitat al Crist gloriós com a primícia i model d’aquella Església que serà la definitiva, la celestial. Oberta la porta del cel pel seu Fill, el nou Adam; Maria esdevé la nova Eva que ens mostra el camí de la salvació i ens convida a seguir-lo. Essent Crist carn de Maria, aquesta esdevé arca de la nova aliança, vestida pel sol i coronada per dotze estrelles; ella no ha conegut la corrupció ni en l’ànima ni en el cos; no ha conegut ni la del pecat ni la del sepulcre.

Escollida des de sempre, dona decidida i entregada, beneïda per tots els segles, amb la seva petitesa ha servit Déu i per això totes les generacions li diuen benaurada; perquè Déu ha fet en ella la més gran obra de la història de la salvació, s’hi ha fet carn. A més de ser concebuda immaculada, de ser la Mare de Déu i romandre verge alhora; ha rebut anticipadament la sort que Déu té reservada per tots els justos, en paraules del beat Pau VI. Maria representa per a nosaltres, com Crist mateix, la victòria sobre la mort; en ella la fe, aparentment petita i dèbil, esdevé la vertadera força que transforma al món; que transforma la mort en vida.
L’assumpció de María és model de la nostra identificació amb Crist; ens infon esperança en la vida eterna, perquè hi observem quina és la veritable meta a la qual estem cridats a participar-hi. No coneixent la corrupció del sepulcre i assumpta al cel esdevé la intercessora de tots els homes davant de Crist. «El cor maternal de María coneix bé el cor de Jesús i sap molt bé que Jesús no li pot refusar res» (Sant Bernat, Sermó sobre Santa María, Reina dels Àngels i dels Sants). Unim així la nostra pregària a la de Sant Bernat, que no dubta a anomenar a María mare de misericòrdia i demanem-li que la seva bondat manifesti al món la gràcia que Déu ens ha concedit: perdó pels nostres pecats, alleujament per als malalts, entusiasme per als pusil·lànimes, pau per als afligits, suport i llibertat pels qui es troben en perill (Cf. Sant Bernat, Sermó IV en l’Assumpció de Santa María, IX).

Jesús ha començat el nostre alliberament amb Santa María, amb la seva mare santíssima; és Ella el darrer graó de l’escala que Déu ha recorregut per baixar fins a nosaltres i fer-se home com nosaltres, llevat del pecat; és la seva petitesa la que Déu ha estimat, en ella s’ha complagut, en ella s’ha fet carn, de manera que ha esdevingut la Mare de Déu. Mare nostra perquè llur proximitat, com a mare ens ajuda a descobrir el que manca a la nostra vida; ens ho mostra amb cura de mare, amb llur presència i bon consell; com a mare, que ens vol protegir a tots.

Feliç ella que ha cregut, perquè ha escoltat la Paraula de Déu i l’ha servada en el seu interior. Concebuda immaculada per preparar l’estança de les seves entranyes al Fill de Déu, esdevé arca de la nova aliança; és assumpta al cel en cos i ànima, per parar-nos l’estatge de salvació. Maria és per a nosaltres model d’esperança i consol en el camí vers Crist, el seu fill, que és alhora l’únic mitjancer (LG, 8) i plenitud de tota la revelació (DV, 2).

Que Maria ens aconsegueixi la sobreabundància de l’Esperit, per ser bons servents i fidels servents de Crist com ella ho fou, com ella ho és.