19 d’agost de 2018

DIUMENGE XX DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet

Santa Coloma de Queralt, Festa Major de la Minerva, 19 agost 2018
Pr 9,1-6; Sl 33,2-3.10-11.12-13.14-15; Ef 5,15-20; Jo 6,51-58

Crist és el pa viu baixat del cel. Menjar a Crist és molt més que complir un ritus; combregar amb Crist ens demana un acte de fe especialment intens que no tant sols el vivim en el moment de rebre el pa i el vi, que són la seva carn i la seva sang, sinó que l’hem de viure al llarg de tota la nostra vida, l’hem de compartir amb els altres. No podem ser d’aquells que no fan cas de res sinó que la comunió amb Crist, de manera tan intensa com la podem fer menjant el seu cos i bevent la seva sang, ens ha de fer entendre, ens ha d’ajudar a entendre que vol el Senyor de nosaltres, com ens diu avui l’apòstol.

Seria ben pobre el contingut de l’Eucaristia, del misteri eucarístic, si oblidéssim que en ell trobem l’aliment que ens dona vida, la vida per sempre. Potser ens pot semblar que l’Eucaristia és una simple trobada, un memorial, la reunió dels qui professem una mateixa fe; certament és això però alhora és molt més que això. Està clara la presència real de Crist en l’Eucaristia, una presència sacramental, però Crist no s’hi fa present perquè sí; hi és present sobretot perquè Ell mateix és ofrena; el sacrifici de la creu, la més gran realitat de la història de la salvació, es fa present en cada Eucaristia, es renova sobre l’altar.

Si per a viure certament ens cal menjar i beure; per a viure espiritualment, per a viure la nostra fe ens cal menjar el seu cos i beure la seva sang. La comunió és font de vida eterna, de la vida vertadera per això l’accent del text del quart evangelista està posat en el mot veritat. Jesús parla amb tota veritat, la seva carn és un veritable menjar i la seva sang una veritable beguda; per això els qui mengen d’aquest pa viuran per sempre i han de ser testimonis de la veritat.

La característica central de l’Eucaristia és la comunió amb Crist, viure gràcies a Crist, tal com Crist viu gràcies al Pare. La nostra societat és esquerpa davant del misteri, necessita certeses, realitats palpables. L’Eucaristia és pa de vida i calze de salvació; menjar que alimenta la nostra vida però ho és tant sols si estem en comunió amb Crist, per la fe i per la gràcia. El pa i el vi que representen, són també fruit del nostre treball, del treball de l’home i de la dona; fins a esdevenir pa i vi, han estat segats i veremats; pastats o premsats, cuits al forn o elaborats en cups. Així quan presentem el pa i el vi sobre la taula de l’Eucaristia compartim en certa manera el sofriment de Crist; nosaltres hi posem quelcom que ha costat suor i fatiga elaborar; mentre que Jesús hi posa la seva pròpia vida.

L’Eucaristia està en relació molt directe amb el misteri de la passió, mort i resurrecció de Crist. La celebrem amb solemnitat els diumenges, dia per excel·lència de record de la resurrecció, perquè el diumenge és el dia del Senyor, el dia en que Crist vencé la mort i, en cert sentit, cada diumenge celebrem la Pasqua. Per aquesta raó l’Eucaristia ha de transformar la nostra vida. En ella ens reunim en nom de Crist, escoltem la seva paraula, se’ns fa present el seu cos i la seva sang, a partir del pa i del vi; però cal que també nosaltres el fem present, cal que cada Eucaristia ens transformi en missatgers de la Paraula i de la resurrecció de Crist i tant sols podrem transmetre-ho si és l’amor el que ens guia, el que ens motiva, el que ens mou, el que ens alimenta. Compartir amb Crist el seu cos i la seva sang és voler compartir Crist amb els nostres germans; amb tots: amb els qui creuen i els qui no, amb els que són d’un color o d’un altre; amb els qui tenen una religió, un altre o no creuen en res; amb els rics i amb els pobres; amb els poderosos i amb els qui es juguen i massa sovint perden la vida navegant en una pastera o saltant una balla construïda per nosaltres per preservar-nos de la seva fam de justícia. Compartir l’Eucaristia ha de significar compartir la nostra fe i compartir la nostra fe no ho podem d’altra manera que compartint el nostre amor amb tots els homes i dones, amb tots els fills de Déu.

En una bella catequesi el Papa Francesc (21 de març de 2018) ens deia que celebrem l’eucaristia per nodrir-nos de Crist, que se’ns dóna a si mateix, tant en la Paraula com en el sagrament de l’altar. Som nosaltres els qui ens apropem a l’altar per rebre el seu cos i la seva sang¸ però en realitat és Crist qui ve a trobar-nos. Perquè quan rebem l’eucaristia ens convertim en cos de Crist. La comunió ens uneix a Crist, arrencant-nos dels nostres egoismes, i sols aleshores la comunió ens obre als altres i ens uneix a tots aquells que són una sola cosa en Ell. És el misteri de l’Eucaristia, de la comunió; ens convertim en el que rebem. Per això tot just després de rebre a Crist, ens hi ajuda el silenci, l’oració silenciosa o algun cant; allargant aquest moment de silenci, parlant amb Jesús en el nostre cor. Així l’eucaristia ens fa forts per donar fruits de bones obres per viure com a cristians, per compartir-la amb tots els germans i germanes, que són tots els homes i dones del món sencer.

Com podem transmetre la fe si tenim un entorn viciat de xafarderies, de calúmnies? Ens cal ser testimonis de la veritat. Que diguin de nosaltres «Mira, aquest mai parla malament de l’altre; aquest quan hi ha algú malalt va a visitar-ho, si coneix algú que és a la presó va a veure’l; si veu que algú te fam cerca com donar-li de menjar; per què ho fa això?» Que es preguntin, per què vivim així? I amb el testimoniatge apareixerà la resposta, perquè així es transmet la fe, perquè tenim fe, perquè seguim les petjades de Crist.

Visquem germans i germanes en plenitud cada Eucaristia, apropem-nos a l’altar amb joia i amb voluntat de ser emplenats per Crist i que aquesta participació del seu cos ens transformi cada dia més per fer-nos testimonis de Crist en el món que ens envolta.