18 d’agost de 2018

DIUMENGE XX DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet

Capella de Sant Jordi
Missa en sufragi del senyor Josep Barruè, pare del P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Pr 9,1-6; Sl 33,2-3.10-11.12-13.14-15; Ef 5,15-20; Jo 6,51-58

Jesús és el pa viu, és aliment i és vida. El més important en la nostra fe, en la nostra vida de creients és sentir-nos famolencs d’aquest pa de vida, tenir desig d’aquest pa, de la seva carn i de la seva sang que donen la vida eterna. La vida del creient és un més o menys llarg pelegrinar per aquest món vers quelcom que esdevé molt més important. La vida en aquest món és un regal de Déu, ens el fa perquè el visquem amb profunditat i generositat; amb amor. Ens hem de fixar com vivim, ens diu l’apòstol Pau a la Carta als Efesis, hem de ser gent de seny, mirant de treure bé del moment present; hem de mirar d’entendre que vol Déu de nosaltres, deixant que ens ompli l’Esperit Sant, donant gràcies de tot a Déu. Quan entenem la vida com un regal de Déu se’ns fa fàcil compartir-la, quan guardem la llengua del mal, no diem res de falç, fem el bé i procurem cercar i aconseguir la pau, com ens diu avui el salmista; anem camí de la saviesa, deixem la nostra ignorància i avancem pel camí del coneixement, com ens diu el llibre dels Proverbis. Fer camí vers Crist, vers el pa de vida, tastant-lo i veient que n’és de bo per a nosaltres.

La vida del nostre germà Josep, del vostre pare, marit i avi; ha estat un camí no pas curt però ple a cada revolt d’aquest desig de Déu que ara demanem que a la fi de la seva vida s’hagi acomplert i gaudeixi de la vida per sempre. De què serveix pregar pels difunts? De què ens serveix a nosaltres? En primer lloc a nosaltres ens serveix de consol, ens fa bé perquè d’una banda omple la nostra tristesa d’esperança i per l’altra ens el fa present d’una manera nova; pels creients diríem que ens fa present al nostre germà amb una vida en plenitud, perquè tal com fem avui, demanem que participi de la resurrecció de Crist i de la vida que mai no acaba.

Fa ben pocs dies celebràvem l’assumpció de la Mare de Déu; ella per desig del seu Fill fou enduta al cel per participar ja de la seva gloria; en certa manera Maria ens obre el camí, ens mostra la ruta vers aquesta vida vertadera i plena de la que sols el pa baixat del cel ens permet de participar-hi. Hi participem, mengem d’aquest pa, fent el bé, cercant la pau, estimant.

Tot això és el que el nostre germà Josep us ha deixat; per això demanem que hagi perdut ara ja sí, totes les limitacions d’aquests darrers anys i participi d’una vida nova, plena de joia com correspon a qui està vora el Pare. La vostra tristor d’avui, d’aquests darrers mesos cal que la transformeu amb esperança. El vostre pare i marit us ho va mostrar al llarg de la seva vida, ell creia que alimentat amb aquest pa baixat del cel es reuniria per sempre amb els justos i en certa manera com Maria, ens mostra el camí. L’edat, el declivi físic, la vellesa és una part important del camí de molts germans i germanes; sovint ens angoixa quan els nostres germans el recorren però hem de vèncer aquesta angoixa. La vellesa pot ser un dels moments més intensos d’amor entre els nostres germans grans i nosaltres, plens de petits gestos que fins i tot ens poden semblar poc agraïts, però a la fi plens de tendresa i llavor de bons records. El judici de Déu serà només sobre l’amor als germans; l’amor amb que el vostre marit i pare us ha estimat; l’amor amb que l’heu cuida’t aquests darrers anys; l’amor que us ha deixat com ha llegat més preuat.

Demanem al Senyor que el nostre germà Josep a qui ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port d’aquesta vida, que ha lluitat en aquest noble combat que és la vida, que ha acabat la cursa i ha conservat la fe (Cf. 2Tm 4,7), gaudeixi ja de la gloria eterna, d’aquella corona que el Senyor li havia reservat i que s’ha anat guanyant al llarg d’aquesta cursa estimant als seus; demanem-li el consol per a la seva esposa i els seus fills que amorosament l’enyoren; i demanem també per a tots nosaltres fam i set, fam d’aquest pa de vida que és el cos de Crist i set d’aquesta beguda que és la seva sang.