2 de febrer de 2020

PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23,7.8.9.10; He 2,14-18; Lc 2,22-40

Els ulls de Simeó, aquell home just i pietós, han vist al Salvador, aquell que Déu preparava de temps antics per presentar-lo a tots els pobles, la llum que s’ha de revelar a totes les nacions. Aquells pares observants, Josep i Maria, que volent acomplir tot el que ordenava la llei, han portat llur fill al temple per a ser presentat a Déu i respectar així el que la llei estableix; tot portant-lo han quedat de sobte meravellats del que escolten dir sobre el seu infant. María i Josep quaranta dies després del naixement de Jesús acompleixen el precepte de l’oferiment del seu fill primogènit, complint així les prescripcions de la llei mosaica i acomplint-la obren la porta a la revelació del misteri de la redempció. Primer uns pastors la mateixa nit del naixement, després uns mags vinguts de llunyanes terres, ara dos fidels observants i amatents als signes de l’Esperit; poc a poc es va revelant qui és vertaderament aquest infant.

És l’obra de la salvació la que es va obrint pas, a cavall entre la llei i la gran novetat. El llibre dels Nombres estableix que tot primogènit, tant dels homes com dels animals, que els israelites ofereixin al Senyor, serà per a Déu, caldrà però pagar un rescat pels primogènits dels homes i de les primeres cries dels animals impurs; és el record de l’alliberament de l’esclavatge a Egipte. (Cf. Nm 18,15), Però ara la gran novetat, és que Déu ha enviat al seu fill únic i l’ha ofert als homes com a penyora de la seva salvació. Admirable intercanvi, Jesús, com ens diu la Carta als Hebreus, s’ha emparentat amb nosaltres per poder destituir la mort. És Déu Pare mateix qui presenta al seu Fill als homes, mentre Josep i Maria presenten el seu fill al Pare. Al temple, a la casa del seu Pare, el Messies és reconegut per aquells qui estan en espera atenta, vetllant-hi; ells són la primícia de tots aquells als qui serà anunciada la salvació.

Primer és l’ancià Simeó i després la profetessa Anna els qui, moguts per l’Esperit Sant, van a l’encontre d’aquell infant que com tants d’altres es portat al temple, senten en el seu interior que veient-lo, el Senyor pot deixar-los marxar en pau, allò que tant esperaven ho han vist amb els seus propis ulls, la seva vida s’ha vist satisfeta, han arribat a la plenitud. És el signe de l’espera de tot un poble, de tota la humanitat, la síntesi de la història de la salvació. Ni Simeó ni Anna parlen per si mateixos; per ells parla la fe d’Israel i per ells s’anuncia l’inici de quelcom nou. Ara oferint Maria i Josep el preu del rescat d’aquell infant, dues tórtores i un colomí, anuncien allò que al calvari s’acomplirà de manera plena i perfecta en el misteri de la passió, mort i resurrecció del Senyor. Avui al temple i divendres sant al calvari, Déu s’ofereix per a tots nosaltres. I sempre al costat de Jesús, hi ha Maria, la seva mare, participant ja com Simeó i com Anna en el pla etern de la salvació; Maria, aquella dona a qui una espasa de dolor traspassarà l’ànima, mentre es revelen els sentiments amagats al cors de molts.

És l’Esperit qui els hi ha revelat a Simeó i a Anna allò que queda ocult sota l’aparença d’un infant de poc més d’un mes. No calia presentar-lo al temple, però Josep i Maria han volgut portar-lo a Jerusalem i així han prenunciat que a Jerusalem tindrà lloc el gruix del misteri de la salvació. Serà a Jerusalem on després d’entrar entre aclamacions, on després d’expulsar als venedors de la casa del seu Pare, Jesús serà condemnat, crucificat i ressuscitat; allí morint vencerà la mort i ressuscitant ens donarà la vida. La llum de les candeles d’avui són anunci de la llum del ciri pasqual.

Avui per la porta del temple entra un infant, aquell qui és la porta de la salvació. Avui l’ancià Simeó agafa en braços a aquell qui estenent els braços a la creu abraçarà a tota la humanitat. Avui són Anna i Simeó els qui reconeixen en aquell infant al Salvador, demà serà proclamada la seva bona nova arreu de la terra. Aquest infant és el gran sacerdot compassiu i acreditat davant de Déu per expiar els pecats del poble, els nostres pecats; és aquest el Senyor valent i victoriós, el rei de la glòria. Donem gràcies a Déu i parlem a tots que la redempció ha arribat.