24 de maig de 2020

ASCENSIÓ DEL SENYOR (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Fets 1,1-11; Sl 46,2-3.6-7.8.9; Ef 1,17-23 i Mt 28,16-20

Al matí del diumenge de Pasqua fora del sepulcre estant Maria Magdalena plorava perquè el cos del seu Senyor havia desaparegut. Allí mateix Jesús li digué «Corre, deixa’m. Encara no he pujat al Pare, però ves a trobar els meus germans i digue’ls: Pujo al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu que és també el vostre Déu». L’Ascensió del Senyor és l’acompliment del pla redemptor de Déu. El seu Fill fet home compartí els nostres sofriments i també la nostra mort, però ressuscitant vencé la mort i després de manifestar-se als seus pujà al Pare, tornà al Pare, d’allí on venia i hi ha anat per preparar-nos-hi estada. L’Ascensió clou allò que en l’encarnació havia començat.

En el cor encara massa terrenal dels apòstols hi ha però espai per a la nostàlgia de l’absència del Senyor, de la seva presència corporal i glorificada. Mirant bocabadats al cel albiraven encara la possibilitat de retenir-lo amb ells. Crist és amb nosaltres cada dia, fins a la fi del món, però d’una manera totalment nova, per mitjà de la missió que Ell ha confiat als seus, la d’anar per tot arreu convertint i batejant a tots els pobles en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant; ensenyant a guardar el que Crist ha ensenyat i manat. En pujar al cel, el Senyor ens obre el camí vers la nostra pàtria definitiva mentre que ens promet l’Esperit Sant que ens ha de sostenir en el nostre camí per la terra. Així els apòstols tot mirant al cel, el seu objectiu, tenen els peus ben arrelats a la terra on han de realitzar la seva missió. Per donar a conèixer al Crist, ens diu l’Apòstol, cal una comprensió profunda, conèixer i creure de veritat qui és Ell; saber a quina esperança ens crida, quines riqueses espirituals ens té reservades i això tant sols ens pot venir per la força de l’Esperit Sant. Aquesta és la missió confiada als apòstols, confiada a l’Església que és aquell cos que té a Crist per cap, que va cap al Pare i és moguda per l’Esperit Sant.

A punt de ser endut Crist al cel els deixebles encara tenien nostàlgia pel regne. Estaven preocupats, per si era finalment aquell el moment de restablir la reialesa d’Israel. Jesús ha insistit molt en el seu discurs final, recollit en el quart Evangeli, sobre la tornada al Pare, una tornada que no va de regnes terrenals, sinó que significa l’acompliment del pla de Déu. Ell vingué al món per portar-nos amb Ell cap al Pare, aquest era l’objectiu, retornar-nos la imatge de Déu perduda pel pecat. La seva vinguda esdevé així el nou èxode, l’èxode definitiu, que Crist va protagonitzar personalment aquí a la terra, un èxode que recorre el desert de la mort i acaba a la terra promesa de la pàtria celestial. Aquest camí passa per l’abaixament, passa per tornar a pujar des de la petitesa cap a la grandesa; en aquest camí la humilitat enalteix i tant sols aquest camí ens du a la vida vertadera i plena. Perquè aquell qui no podia ni enlairar-se més, ni exalçar-se més amunt, perquè és ja Déu, volgué per la humilitat exalçar-nos a nosaltres, i així encarnant-se, patint i morint ens guanyà la victòria sobre la mort i acabada la cursa sobre la terra, el Pare el ressuscità, el glorificà i l’exalçà per a portar-lo de nou allí d’on havia vingut, a la seva dreta.

El seu davallament és la nostra exaltació, no ha pujat pas al cel per apartar-se de la nostra petitesa, sinó per donar-nos l’esperança d’arribar també nosaltres allí on ha arribat el nostre cap i pastor. S’abaixà per compartir la nostra humanitat, se’n pujà al cel per obrir-nos les portes de la filiació divina; s’abaixà per compartir la nostra mort, se’n pujà al cel havent-la vençut i fou glorificat per donar-nos la immortalitat.
El primer dia de la setmana, el primer dia de la nova creació, això és el dia de Pasqua, també fou apartada la pedra del nostre sepulcre i se’ns obriren les portes de la vida vertadera. Avui en pujar-hi Crist, se’ns obren les portes del cel. Sabem qui és el camí que hi porta, Crist el Senyor. Aquell qui és camí amb l’exemple, veritat en les promeses i vida en el premi (Cf. Sant Bernat Sermó 3 en l’Ascensió del Senyor).