14 de maig de 2020

SANT MATIES, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 1,15-17.20-26; Sl 112; Jn 15,9-17

Estimats germans,

Recordar els sants durant l’any litúrgic és un estímul i una oportunitat. La por, la feblesa o la manca de fe ens llencen a les forces que maten en nosaltres l’esperança. Segons Sant Ambròs, la Paraula de Déu ens «dóna el consol necessari per a suportar les angunies de la vida present». La Paraula ha d’envair tota la nostra vida «fins al més íntim del nostre ésser, als sentiments, a les preocupacions, als pensaments i a les accions, de manera que els nostres actes corresponguin a les paraules de l’Escriptura» (sermó 7, sobre el salm 118). Aquest és el secret del camí de la santedat, que l’apòstol Maties va recórrer. No sense dificultats, segurament; però amb la alegria profunda i inexplicable de ser fidel al Senyor, encara que comporti proves i sofriments. El cristià viurà feliç, i amb una serena alegria, si assumeix els esdeveniments de la vida sentint-se fill de Déu. La alegria i la pau són dons de l’Esperit Sant, qui actua en nosaltres quan acollim la Paraula i acceptem l’amistat amb Jesús.

Segons el Papa Francesc el nostre destí és viure com amics de Jesús. Una amistat, moltes vegades, exigent. Cal ser fidel a l’amistat abraçats a la Creu, estimant la seva Paraula, no anteposant res al seu Amor, i contemplant agraïts la Llum del Ressuscitat. L’amistat amb Jesús implica la transformació interior de les nostres ànimes i els bons resultats, els fruits que perduren. Estima qui dóna la seva vida. Pot semblar literatura, però no ho és: qui perd la vida, la guanya. Es tracta, germans, de la heroïcitat dels sants, que viuen la infinita força d’un amor que no pensa en recompenses perquè no busca la seva pròpia conveniència. La felicitat arriba a la seva plenitud quan ens deixem estimar i acceptem conscientment aquest amor, acompanyats per Jesús i tots els seus sants. Així podem caminar segurs i esperançats, preparats per a tot -si voleu, quasi tot- en el nostre compromís amb Déu qui ens estima. La relació dels deixebles amb Jesús es concreta en el marc humà de l’amistat.

Això requereix estar units a Jesús com els sarments al cep. En aquests moments difícils ens sentim esclafats com els grans de raïm, en una imatge molt expressiva del Papa Benet. Segons ell, units a Crist ens convertim en un bon vi. Diu el Senyor: «Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit». Déu sap transformar en amor el que, sense Ell, seria com a palla escampada pel vent. Déu dóna un nou sentit a les situacions difícils de la nostra vida. Per la força del seu Esperit, de les situacions extremes poden néixer la solidaritat i la generositat, com ho podem observar. L’amor es multiplica quan es dóna, es fa fort quan creix en donar-se als altres. Els sants han descobert, i nosaltres amb ells, que la santedat no és qüestió d’èxits sinó de constància, no sols de qualitats atractives sinó de virtuts amagades, no d’exigències sinó de confiança i amistat amb el Senyor. Pensem que Sant Maties així ho va comprendre. Per això s’ha convertit en una columna de l’Església.