7 de juny de 2020

SANTÍSSIMA TRINITAT (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Xiuxiuegen els ocells, és època de fer nius. Al niu els ocells petits s’alimenten gràcies a les seves mares, les quals procuren que no els faci falta de res. Així, els ocells petits se senten contents, protegits i ben guardats.

Davant del misteri admirable que avui som convidats a contemplar, també cada cristià, amb la seva petitesa i humilitat s’hauria de sentir content, animat, en pau, protegit, defensat, alimentat i ben guardat en el niu del Temple, com l’oroneta. És a dir, a l’Església, en la comunitat cristiana, al monestir.

Els monjos obrim els llavis per proclamar la lloança de Déu u i Tri, donem glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant, d’una manera connatural a la nostra vida monàstica amb la seva inclinació reverencial. Perquè, ens sentim en el nostre niu guardats, alimentats, defensats i protegits per la Santíssima Trinitat.

Avui la litúrgia ens presenta la reverència que hem de tenir vers Déu. Perquè ens perdona les culpes i els pecats i ens fa la seva heretat. Déu que essent Pare, ha volgut que cada fill seu, que cada home i dona que pul•lula i voleteja en aquest món se salvi. Més encara, vol que tot el món sigui salvat gràcies a ell, perquè Déu estima.

La propietat de Déu és estimar i això es manifesta en la Trinitat. Perquè estima se’ns presenta en les tres persones: se’ns manifesta com a Pare amorós, com a Fill, únic, Salvador i redemptor, com a do de l’Esperit Sant vivificador.

Déu estima i no pot deixar d’estimar mai. De part nostra correspon acceptar el seu amor, acceptar la seva voluntat, acceptar-lo a ell mateix amb tot el nostre amor.

Creure és acceptar-lo a ell tot sol, deixant de banda totes les altres coses que abans creiem que eren nostres i resulta que solament impedien trobar-nos amb Déu cara a cara. Són massa coses les que ens impedeixen veure i contemplar Déu.

El límit de l’amor de Déu, si és que podem encasellar-lo en límits, és la nostra salvació, la salvació de tothom. La bondat de Déu baixa a la nostra humanitat ferida amb la Santíssima Trinitat: amb el Pare que vol la nostra vida per sempre, que perquè no es perdi ningú ens ha donat el seu Fill únic per guiar-nos cap al Pare i amb el do de l’Esperit Sant que ens encoratja a continuar la vida obrint el nostre cor per viure contents.

Déu, que és u és tri, se’ns ha manifestat Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, per encerclar-nos, acorralar-nos en el seu amor, en el seu niu, l’Església, la comunitat per protegir-nos i defensar-nos de qualsevol mal. Els monjos hem cregut i vam fer una acte de fe, per això vam venir al niu del monestir. És del niu del monestir des d’on hem de buscar la seva presència, la presència de Déu. Com l’ocell que piula famolenc demanant el seu aliment, també nosaltres volem saciar-nos de l’Amor de Déu.

És Déu, només Déu qui pot saciar-nos. Per això ens cal buscar Déu que se’ns atansa en el seu Fill per l’Esperit Sant en cada Eucaristia a lloança del Pare, se’ns atansa en la Lectio amb la Paraula de Déu i el do de l’Esperit Sant, se’ns atansa en les hores litúrgiques i en el treball de cada dia i com no en el moment de recreació.

Déu vol la nostra vida, la nostra fe, la nostra esperança, el nostre amor, la nostra caritat, la nostra bondat, perquè vol alliberar-nos de qualsevol mal.

De part nostra està la voluntat de creure, de viure contents a l’ombra de Santa Maria, Mare de Déu, agomboiats pels sants, pels altres creients que ens han precedit, pels monjos que ens van acollir en aquesta comunitat concreta, pels qui tenim al costat ben avinguts, per viure en pau, pacificats, amb la paciència del qui espera la manifestació de Déu el darrer dia. I encara, nosaltres ara, tenim la responsabilitat de ser testimonis de fe pels qui comencen a obrir-se al coneixement de Déu.

Xiuxiuegen els ocells, escoltem la veu del Pare i seguim a Jesús, el nostre mestre, encoratjats per l’Esperit Sant.

Glòria i lloança al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.