24 de juny de 2020

EL NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Abans de nàixer:

El Senyor m’ha format des del si de la mare, teixint-me en les entranyes, on m’anava fent secretament, com un brodat.

Naixent:

A Elisabet tots la felicitaven. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran. La mà del Senyor era amb ell.

Vivint:

Creixia i s’enfortia en l’Esperit. Va predicar un baptisme de conversió.

Morint:
Vessant la sang va donar el darrer testimoni de Crist.

Qui és aquest?

Aquest:

S’ha de dir Joan, perquè el Senyor ha vessat la seva misericòrdia. El Senyor ha vessat el seu favor sobre Elisabet i Zacaries, sobre la seva família, sobre el poble d’Israel.

Però, aquest favor ens arriba a nosaltres avui, a la nostra comunitat, al món sencer, perquè el missatge de l’arribada del temps de Jesús és per a tothom la bona notícia.

Déu s’apiada del seu poble, s’apiada de nosaltres i ens obre el camí cap al seu encontre mitjançant el seu precursor: Joan, el qui prepara el camí del Salvador. Joan és el precursor del Salvador, que és Jesús.

Joan en el seu temps necessita anunciar la vinguda de Jesús. Nosaltres en el nostre temps necessitem viure Jesús dins nostre. Perquè si el vivim l’anunciarem en la nostra vida.

Si els sants són un exemple de vida per a nosaltres, per a cada cristià, avui podem fer l’exercici espiritual d’esbrinar la nostra pròpia vida de santedat: abans de nàixer, naixent, vivint i morint.

Abans de nàixer:

Déu havia posat la seva llavor. Per això, abans de modelar-nos en les entranyes de la mare, ja ens coneixia, ja ens estimava.

Naixent:

Veïns i familiars felicitaven a la nostra mare. Uns deien que s’assemblava més al pare, altres que els ulls els tenia com l’àvia. I també, cadascú feia les seves prediccions de futur, segons el ritme dels plors o dels silencis.

Vivint:

Obríem el camí dels talents, desenvolupant els dons rebuts de part de Déu. Nosaltres com a cristians hem de preparar el camí del Senyor, el camí del coneixement del Senyor. Amb el nostre testimoni de vida, som designats a mostrar el Messies esperat, el Salvador del món.

Morint:

De moment, morint a tot allò que ens pot allunyar del veritable camí de Déu.

En aquesta solemnitat del naixement de Joan Baptista ens hem d’obrir a contemplar tot do rebut de part de Déu. Ens cal posar l’accent a la nostra actitud davant la vida: Com vivim? Vivim al desert? Vivim en comunitat? Estem disposats a morir? Estem disposats a morir a nosaltres mateixos, perquè visqui Crist en mi? Som llum o tenebra? Seguim Jesús fins a les últimes conseqüències? El seguim tot el dia? O bé, sols a les hores que estem imbuïts en la litúrgia? Com convivim en els qui ens envolten?

Creixem? Ens enfortim en l’Esperit? Ens convertim cada dia més? Perquè si Joan que és el precursor, no és digne de deslligar el calçat dels peus de Jesús, el Salvador; nosaltres en quin nivell de proximitat a Jesús ens trobarem? Però, no desesperem mai de la misericòrdia de Déu. En el quotidià de la vida, en el moment més inesperat, Déu es fa present. Déu ha vessat la seva misericòrdia, acceptem-la, convertim-nos i vivim sempre amb agraïment.