19 de juny del 2020

SAGRAT COR DE JESÚS (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafael Barruè, prior de Poblet

La vista pot reconèixer un paisatge, un rostre estimat. L’oïda pot reconèixer una música, una veu que ens interpel·la. El gust pot reconèixer un menjar, un condiment especial. El tacte pot reconèixer una forma, una ductilitat. L’olfacte pot reconèixer un flaire retrobat, un perfum estimat de la infantesa.

Però, com podem reconèixer Déu? El Senyor s’ha complagut i ens ha escollit perquè ens estima. Ho reconeixem? Reconeixem l’amor que Déu ens professa? Déu és amor. I s’ha revelat en el seu Fill, que ens ha estat enviat com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

En aquesta vida podem jugar a tenir un cor de pedra. Però, l’amor de Déu s’ha vessat, en el cor del seu Fill, Jesucrist, per esmicolar els cors de pedra i oferir-nos un cor nou, un cor d’amor vessat per als altres a la manera que Jesús ha ofert la seva sang per a la nostra salvació.

Jesús ens convida a jugar, el joc de l’escala de la humilitat. Perquè hem de ser senzills i humils per atansar-nos al seu cor.

Vivim molt cansats i afeixugats, és veritat, ho hem de reconèixer també. Per tant, ens convé tenir l’oïda fina, molt fina i atenta, per escoltar la veu de Jesús que ens diu: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar».

El cor misericordiós de Jesús ens atrau amb el seu amor sense mesura. Els nostres cors, de vegades, s’endureixen sense adonar-nos-en. Per això, ens convé reconèixer que l’única manera d’alliberar els nostres cors de les durícies adherides és la senzillesa i la humilitat de vida.

«Jo sóc benèvol i humil de cor», ens diu Jesús. Nosaltres per viure més a prop del cor de Jesús ens haurem de convertir en els seus veritables deixebles. Això implica per una banda alliberar els nostres cors de tota mena d’orgull. Per altra, convertir el nostre cor de pedra en un cor humil.

El nostre cor per atansar-se al cor de Jesús ha de ser un camp humil, on l’oïda del cor no escolti res més que la voluntat de Déu Pare, no accepti res més que el jou suau i la càrrega lleugera que ens ofereix Jesús.

El repòs que desitgem sols el podem trobar en l’amor de Déu. Amor que en Jesús se’ns manifestà amb tota la seva misericòrdia per cadascú de nosaltres. Pensem en el sagrament de la reconciliació on per l’Esperit Sant se’ns perdona els pecats, i en l’Eucaristia on celebrem el memorial de la mort i resurrecció del Senyor Jesús, font de la nostra vida cristiana.

Afanyem-nos a practicar el joc de la humilitat, el qual ens obrirà al seu amor incommensurable i així restarem per sempre més en l’amor de Déu, en el cor mateix del seu amor. D’allí és d’on podrem vessar el nostre amor vers els altres cors sempre més necessitats del nostre món.

La solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, ens interpel·la a revisar els nostres problemes coronaris. Revisem doncs, on tenim bloquejos en les nostres vies de relacions amb Déu i amb els germans. Recordem i no oblidem mai que: «Déu és amor; el qui viu en l’amor està en Déu, i Déu està en ell».

Si l’amor de Déu s’ha revelat als senzills, nosaltres sols tenim el camí de la senzillesa per esdevenir testimonis de l’amor de Déu. Així, amb senzillesa i humilitat podrem donar a conèixer l’amor immens de Déu als altres.