15 d’agost de 2020

ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Sl 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a; Lc 1,39-56

Al monestir de Boulaur hi ha arribat fa unes setmanes, procedent del monestir de Santa Maria del Desert que com molts altres monestirs a França està a punt de tancar les seves portes, una escultura que representa la mort de sant Josep. És realment una escena poc habitual en el imaginari religiós però molt significativa. En ella sant Josep recolza el seu cap sobre ells genolls de Jesús que l’acull als seus braços, als seus peus en recollida oració hi ha Maria, l’esposa i la mare i Josep la mira a ella. En certa manera en aquesta imatge en el lloc de sant Josep hi podem veure representada tota la humanitat, ens hi podem veure a cadascun de nosaltres.

La nostra fe es recolza en Crist, el Fill de Déu fet home per a la nostra salvació, és Ell qui ens acull, però molts cops la nostra mirada es fixa en aquesta dona, en Maria que preservada del pecat original per tal de ser l’arca de la nova aliança, creiem que també el seu cos fou preservat de la corrupció i per això fou assumpta al cel en cos i ànima, i així com la resurrecció de Crist és l’anunci de la nostra, l’assumpció de Maria al cel és prefiguració d’allò que esperem, d’allò que desitgem, d’allò que anhelem, d’allò que demanem al Senyor. Sovint també nosaltres girem els nostres ulls vers Maria, que ens sembla una figura més a l’abast i si la mirem a ella en els ulls de Maria, en la seva vida, en la seva fe, hi veiem reflectida la imatge de Jesús el Crist.

Maria no és l’objectiu, Maria és el model de la felicitat de creure, el model de la fe simple, generosa, confiada, prudent i servicial i és en ella mateixa camí privilegiat, la porta que ens condueix cap a Crist, el nostre salvador. Maria acomplert el curs de la seva vida terrena, acomplerta la seva missió, havent concebut per obra de l’Esperit Sant, havent infantat sense deixar de ser verge, havent estat sortoses les seves entranyes per haver acollit  aquell infant i els seus pits per haver-lo criat, havent-lo acompanyat en la seva mort dels peus de la creu estant, havent acollit la bona nova de la resurrecció i havent rebut l’Esperit Sant amb els apòstols, acomplert tot això fou assumpta en cos i ànima al cel per aquell a qui havia infantat, criat i acollit a la falda un cop mort, aquest fill seu la volgué per sempre més al seu costat.

Maria és una dona d’una peça, decidida, beneïda entre totes les dones per portar a les seves entranyes un fruit beneït,  una dona feliç de creure en allò que el Senyor li ha fet saber per boca de l’àngel. Per això ella no podia esperar la fi dels temps, havia d’anar allí on el seu Fill li havia preparat una estada i està ja per sempre unida a Crist gloriós. Així com per a ella la redempció fou singular, així també ho és la seva plena victòria sobre la mort, el pecat i la corrupció de la carn; per Maria ja ha arribat l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne.

En paraules de sant Bernat: «María essent la més gran de totes i en tot, es va humiliar en tot i més que tots. Amb raó, doncs, va ser constituïda la primera de tots, la que sent en realitat la més excelsa, triava per a sí el darrer lloc. Amb raó va ser feta Senyora de tots, la que es comportava com a serventa de tots. (...) si anheleu agradar-la, imiteu la seva modèstia i humilitat. Res li escau millor a l'home, res tan necessari al cristià com la veritable humilitat i mansuetud de la que Maria és model.» (Grandeses Incomparables de Maria).

Què hi guanyem nosaltres amb l’assumpció de Maria? Hi guanyem l’esperança de que així com ella, mortal com nosaltres, ha estat mereixedora de la glòria eterna, així també nosaltres seguint el seu exemple meresquem un dia arribar-hi, cadascun al moment que li correspongui tot demanat que la mort ens arribi com al just Josep, en braços de Jesús i fits els ulls en Maria.