SANT BERNAT DE CLARAVALL, ABAT DEL NOSTRE ORDE I DOCTOR DE L’ESGLÉSIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Sa 7,7-10.15-16; Sl 62; Fl 3,17-4,1; Jn 17, 20-26

Bernat de Claravall fou un enamorat de Crist, l’amor a Crist fou el motor de tota la seva vida i el fonament de la seva doctrina. Un amor a Déu encarnat en la realitat del misteri de la salvació, Crist fill de Déu fet home en el sí virginal de Maria, la Mare de Déu el segon fonament de l’espiritualitat de Bernat. Com arribà Bernat de Fontaines a esdevenir el que algun monjo estudiós de la seva figura ha denominat com un bell miracle de Déu?

Amor a Déu

Ens ho ha dit el llibre de la Saviesa, Bernat cercà Crist i trobà en el Senyor aquell qui li donà enteniment i esperit de saviesa per tal de parlar sempre d’acord amb la seva voluntat i fidel a la fe, que feu que el seu pensament mai no es desdigues dels dons que el Senyor li havia fet. La seva força per recórrer aquest camí fou l’amor; d’antuvi un amor interessat de Déu quan descobreix que sense Ell no hi ha vertadera felicitat, que el seu estil de viure fins aleshores era contrari a la creu de Crist i s’encaminava a la perdició. En paraules seves: «No s’estima a Déu sense premi, tot i que cal estimar sense posar l’objectiu en el premi. Perquè la caritat vertadera no pot pas quedar sense fruit i, amb tot, no és necessària, perquè no cerca els seus propis interessos» (Sermó sobre el Càntic dels Càntics, 7,17).

En Bernat s’acomplí allò que diu Siràcida: «si el Senyor, el Gran, ho vol així, quedarà ple de l’esperit d’intel·ligència; escamparà com la pluja el missatge de la seva saviesa i, quan pregui, donarà gràcies al Senyor. Adquirirà l’encert en el consell i en el saber i reflexionarà sobre els secrets del Senyor. Escamparà la instrucció que li van ensenyar i es gloriarà de la Llei de l’aliança que va rebre del Senyor.» (Sir 39,6-8).

Amor per Déu

El camí de recerca de sant Bernat no acabà fins aquell 20 d’agost de 1153 en que es trobà amb aquell a qui al llarg de tota la seva vida havia cercat, aquell de qui anhelava poder veure el seu rostre. En el seu camí cap a Crist, que recorregué de manera infatigable i imparable, descobrí el vertader sentit de l’amor a Déu i superant la concepció de l’amor interessat, arribà a aquell amor desinteressat, que més enllà d’ajudar-nos a superar els nostres mancaments, les febleses tant físiques com morals, els nostres pecats; ens porta a veure en el Senyor el guia de la saviesa, el qui ens porta pel bon camí si ens lliurem a Ell amb tot el nostre enteniment i tot l’art d’obrar el bé. La seva doctrina no és sinó la descripció, la narració d’aquest camí personal que no es pot deslligar en cap moment de l’acció de l’Esperit sobre Bernat i la seva constant i continuada conversió de cor. Diu sant Bernat que: «La causa d’estimar a Déu és Déu. Perquè Ell és la causa eficient i final del seu amor. Ell mateix dona l’ocasió, Ell mateix cria l’afecte, Ell mateix consuma el desig. Ell feu o millor dit es feu per ser estimat.» (Sermó sobre el Càntic dels Càntics, 7,22).

Amor en Déu

Així Bernat de Claravall esdevé model de monjos, situant la seva ciutadania al cel, maldant per anar configurant-se al cos gloriós de Crist, fits els ulls en el Salvador, no desesperant mai d’aquesta esperança. Contà per aquesta tasca amb fortíssimes i esplèndides armes: la gràcia de Déu, la humilitat de cor i la força de la pregària amarada en la Paraula de Déu, en la mateixa Escriptura que el nodrí tal com la iconografia el representa essent nodrit per Maria, la Mare de Déu i Mare de l’Església, aquella al sí de la qual la Paraula es va fer home per obra de l’Esperit Sant. En paraules de Bernat «quan Déu estima, no vol altra cosa que ser estimat, ja que no estima sinó perquè se l’estimi, sabent que amb aquest mateix amor han de ser feliços els qui l’estimen.» (Sermó sobre el Càntic dels Càntics, 84,4)

El Senyor concedí a Bernat la força d’una oratòria que esdevingué la millor eina per a difondre la bona nova de l’Evangeli i gràcies a la seva paraula molts refermaren i refermen la nostra fe perquè veiem en Bernat un enviat de Déu, definit com el darrer pare de l’Església, que havent conegut que el Senyor l’enviava ens ha ajudat a conèixer el seu nom.

La força de l’amor a Déu, per Déu i en Déu

I la força de tot plegat fou l’amor, arribant la seva ànima a no desitjar cap altra cosa que Déu. Bernat fou un enamorat de Crist, l’amic de Crist tal com ens el representa la iconografia amb el crucificat desclavat de la creu per abraçar-lo amb aquell amor que tal volta sols la seva Mare, Maria, superà amb escreix. L’amor a Crist, a Maria i a l’Església són els fonaments de Bernat de Claravall, un amor que donà fruits tant abundants en la seva vida i en la seva obra i esdevé així model per a nosaltres. Com escrivia el Papa Pius XII: «Encara que no tots poden aconseguir el cim d’aquella divina contemplació, de la qual Bernat parla amb tan elevades paraules i sentències; encara que no tots poden unir-se tan íntimament amb Déu que se sentin enllaçats de manera misteriosa amb el Bé suprem amb vincles de celestial matrimoni, malgrat això, tots poden i han d’aixecar l’ànima d’aquestes coses terrenals vers les celestials i estimar amb fervorosa voluntat al suprem donador de tots els béns.» (Doctor Mellifluus, 3). Que sant Bernat ens hi ajudi.