11 de juny de 2021

SAGRAT COR DE JESÚS (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Os 11,3-4.8c-9; Sl Is 12,2-3.4bcd.5-6 (R.: 3); Ef 3,8-12.14-19; Jo 19,31-37

L’amor no es pot mesurar. Si es pogués mesurar no seria amor, seria qualsevol mena de conveniència, però no seria amor. I si això, és així entre les persones, encara és més incommensurable l’amor de Déu.

Com tenim el nostre cor?

Obrim el nostre cor?

Reconeixem qui ens salva?

Son preguntes que avui ens podem fer davant de l’amor sense mesura que se’ns presenta de part de Déu.

Com tenim el nostre cor?

La persona humana té la clau, té la capacitat de tancar el seu cor o d’obrir-lo. Ara que és època d’exàmens, ens convé escoltar aquestes lectures d’avui i fer examen de consciència i si convé penedir-nos per ser tant durs de cor.

El soroll del món de vegades no ens deixa sentir el batec del cor trasbalsat de Déu, del Sant present dintre nostre. I així, nosaltres som els qui posem límits a l’amor, muralles, avisos: prohibit el pas, no entri. I no hem volgut reconèixer Déu, que ens conduïa amb suavitat, que ens agafava, que s’inclinava per donar-nos aliment i ens estimava amb llaços d’amor.

Obrim el nostre cor?

La misericòrdia de Déu s’ha fet carn en el seu Fill Jesucrist per a que nosaltres visquem fermament arrelats i fonamentats en l’amor, i puguem comprendre i conèixer la immensitat d’aquest amor, i així Crist habiti per la fe en els nostres cors.

Des de l’arbre de la Creu Jesús ha lliurat l’Esperit, per salvar el llinatge humà, per salvar-nos a nosaltres també, quan tenim un cor dur que sembla un roc enlloc d’un cor. L’amor que ve de Déu és expansiu, s’escampa com l’oli de la unció i guareix. Per part nostra ens cal obrir-nos a rebre el seu amor, obrir-nos a la seva misericòrdia infinita.

Reconeixem qui ens salva?

El qui ho veié, en dona testimoni. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també nosaltres creguem. I així, mirem el qui han traspassat i recordem la immensitat de l’amor de Jesús. Jesucrist ha lliurat la vida, i encara amb la mort, ens ha donat del seu costat traspassat sang i aigua.

D’aquesta aigua ens ha obert el riu de la vida, de la gràcia, del Baptisme per a la nostra salut. D’aquesta sang ens alimenta amb el sagrament de l’Eucaristia.

Contemplem aquell que han traspassat, no deixem mai de tenir els ulls de la fe en el cor obert de Jesús, que ens acull sempre i vol viure dins nostre. Reconeixem l’Únic que ens salva.

Examinem la nostra vida per veure com tenim el cor. Reconeixem qui és qui ens salva i posem tota la nostra esperança en Jesús. Posem atenció en la capacitat de dilatació del nostre cor i vigilem que el nostre cor no es tanqui mai.

Fem-nos dignes de tenir un cor de pregària, obert, renovat cada dia amb l’oració sincera. Procurem tenir un cor humil, que descendeix de l’orgull cap a terra i es posi a nivell del cor de Jesús. Si no és des de la humilitat no trobarem el goig de trobar-nos cara a cara amb Jesús. I ja sabem que Jesús se’ns presenta moltes vegades al davant nostre en el rostre de l’altre. L’amor de Jesús ens espera. Obrim de pressa els nostres cors al seu amor que ens salva.