DIUMENGE VII DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Lv 19,1-2.17-18; Sl 102,1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R.: 8a); 1C 3,16-23; Mt 5,38-48

Estimar, estimar, estimar, a qui?

Avui se’ns convida a gaudir de la vida.

«Carnestoltes totes voltes i Nadal de mes en mes, tots els dies foren festa i Quaresma no mai mes».

I així, amb aquesta dita són molts el qui passen els seus dies, tota la vida amb la màscara posada.

Hem de viure la vida com si fos un carnaval?

Nosaltres, aquesta vida, amb quines cartes la volem jugar? De les lectures que hem escoltat en tenim quatre:

Estimar, perdonar, pregar, donar.

L’altre dia caminant amb un monjo parlàvem de l’individualisme que està tan aferrat en la nostra societat, en la nostra cultura. El “jo” vol fer-se el centre no del mon, sinó ja de l’univers.

Si deixem de banda un poc aquest carnaval i ens centrem més en que som temples de Déu, tal vegada ens avergonyiríem dels tripijocs que fem per surar per damunt de tots com l’oli.

Anem a buscar el “Jo” més nostre, més íntim, més verge, el nostre territori interior, menys explorat, on trobem Déu, el seu Esperit Sant.

Hem escoltat que: «L’Esperit de Déu habita en nosaltres». Ens cal descobrir-lo. Posem totes les cartes damunt la taula de l’Eucaristia. L’Eucaristia ens convida a despullar-nos de tot això que ens impedeix ser temple de Déu, habitat per l’Esperit Sant.

Som de Crist, som de Déu. I estem cridats a ser sants, a ser bons com el Pare celestial.

Per això, hem de jugar amb les cartes que ens mostra Jesús a l’Evangeli en el Sermó de la Muntanya que estem escoltant aquests darrers diumenges.

Pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos.

Si volem gaudir de la vida en plenitud, si volem ser fills del Pare, si volem arribar a la vida eterna que tenim preparada; ja podem seure i començar a treure la disfressa i el maquillatge d’unes hores de carnestoltes per viure des del cor. És a dir, per viure des de l’íntim dels íntims del nostre ésser les cartes que Jesús ens ha passat, aquestes són les millors:

Estimar, perdonar, pregar, donar.

Estimar, estimar, a qui? A l’enemic, ens ho diu clarament Jesús. Estimar a tothom, amics i enemics, bons i dolents.

Perdonar sempre i en tot moment, en el nostre cor està la clau de la reconciliació. Pregar contínuament, pels qui ens estimen i pels qui ens odien.

Donar, donar, donar, a qui? A tothom, no et desentenguis de ningú. Això és fonamental per al qui vol ser cristià.

Donar sense mesura. Donar-se per tots. Donar si cal la vida. Ens cal viure abocats a les necessitats dels altres. Necessitats de temps, de lloc, d’escolta, de companyia, d’amistat espiritual. Perquè tots som uns necessitats. Sempre hi ha alguna mancança.

Però, malgrat tot, som cridats a ser bons del tot, a la santedat, a esdevenir sants per gràcia de Déu. De moment, en aquesta vida, hem de jugar les cartes del perdó, la reconciliació, la pregària i donar, donar sempre l’amor que hem rebut de Déu.

Amor que ara en l’Eucaristia celebrem i se’ns fa present en Jesús pa de vida.

Estimar, estimar, estimar, a qui?

Estima el qui no t’estima i gaudiràs de la vida sempre, és la proposta de Jesús.