ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Is 7,10-14;8,10; Sl 39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a); He 10,4-10; Lc 1,26-38

Què és més agradable als ulls de Déu la guerra o la pau, estar renyits o reconciliats?

La festa d’avui ens ho anuncia. Déu ha volgut la reconciliació, per reconciliar-nos a tots i cadascú de nosaltres per ell, amb ell i en ell.

Déu ens dona la reconciliació, és a dir la salvació, la seva vida.

Déu, que és Pare, que és Fill i que és Esperit Sant, vol que la criatura humana, cadascú de nosaltres, siguem dignes de la seva vida eterna.

Amb aquesta condescendència de Déu ens envia el seu Fill.

Déu que és omnipotent i etern vol que la humanitat sencera aculli aquesta salvació, aquesta vida per sempre, per sempre més.

I així, Déu compta amb la resposta de cadascú de nosaltres. Perquè cadascú som lliures d’acceptar el do de Déu o de rebutjar-lo.

Déu en el seu Fill, s’ha encarnat. S’encarna en la nostra humanitat i demana la nostra acceptació.

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu».

Són les paraules de l’àngel enviat a Maria.

Maria és la noia verge, el senyal donat en el llibre d’Isaïes. Maria no pot imaginar quines coses tan grans vol fer en ella Déu. Maria escolta i estima.

Per això, Maria accepta la proposta de Déu. Sap que Déu fa i desfà molt més del que nosaltres podem investigar.

Ell farà la seva voluntat, Maria accepta la voluntat proposa per Déu: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

Nosaltres, volem acceptar la proposta de vida que se’ns ha manifestat en el Fill encarnat? Perquè nosaltres avui també podem acceptar l’esclavatge joiós de Déu, el compliment de la seva voluntat en la nostra vida.

Avui som convidats a cantar amb el salmista: «Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat».

D’exemples no ens manquen: Crist fa la voluntat del Pare. Maria fa la voluntat del Pare. Ara bé, jo faig la voluntat del Pare?

Accepto que Déu s’encarni en mi? Accepto que la seva Paraula s’encarni en el meu cor? Accepto que s’encarni entre nosaltres, com a comunitat monàstica, com a comunitat cristiana, com a comunitat social, també?

Cadascú de nosaltres hem de romandre a la llum d’aquest anunci del Senyor. Acceptar que Crist en el compliment d’aquesta “voluntat” de Déu ens ha donat la salvació, perquè ens ha reconciliat amb el Pare.

Ara és el temps favorable, per reconciliar-nos amb els germans, ara és el dia de la salvació, perquè qui ens ha manifestat la vida, Jesucrist, ara ens obre la porta a la vida eterna amb el Pare.

Volem acollir la Paraula?

Volem que se’ns encarni el do de Déu?

Escolta i estima.