4 de juliol del 2023

DEDICACIÓ DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Homilia predicada per fra Bernat Folcrà, diaca

Benvolguts germans i germanes,

Avui la Paraula de Déu ens convida a reflexionar sobre el sentit de l’adoració. Què significa adorar Déu en esperit i veritat? Quin és el lloc on podem trobar-nos amb Déu i entrar en comunió amb Ell?

El text de l’evangeli de Joan que hem escoltat ens presenta el diàleg entre Jesús i la dona samaritana al pou de Jacob. Jesús li demana aigua per beure, però alhora li ofereix a ella una aigua viva, una aigua que salta fins a la vida eterna. Jesús li revela que ell és el Messies, el que ha vingut per donar-nos l’Esperit Sant, el que ens fa néixer de nou com a fills i filles de Déu.

La dona samaritana, que representa tota la humanitat assetjada per la set de Déu, li pregunta a Jesús on és el lloc adequat per adorar Déu. Ella coneix les disputes entre jueus i samaritans sobre el temple, sobre la muntanya sagrada, sobre la llei i els profetes. Pels jueus els samaritans són un poble impur, un poble que s’havia contaminat amb l’adoració de déus pagans. Pels samaritans, solament és admissible la Torah, la llei el cinc primers llibres de la Bíblia. Els samaritans no accepten el culte en Jerusalem ni els altres llibres de la Bíblia, no accepten com a canònics els llibres dels profetes, els nebiim, ni els llibres històrics, els quetubim. Ella vol saber quina és la veritat.

En aquest context Jesús vol posar pau entre els dos pobles. Jesús respon a la samaritana que ha arribat l’hora en què els veritables adoradors adoraran al Pare en esperit i veritat. Ja no es tracta d’un lloc físic o geogràfic, com el temple de Jerusalem, lloc de l’adoració dels jueus, o del mont Garizim, lloc del culte dels samaritans. Ara el lloc on adorar Déu és el mateix Jesús, el seu cos ressuscitat, el seu costat obert, el seu cor traspassat per amor. Ell és el nou temple, ell és la nova aliança. Ell és el camí, la veritat i la vida.

Què significa ser adoradors en esperit i en veritat? Per Jesús esperit i veritat són conceptes sinònims. La veritat és Jesús, cal adorar Déu en la veritat revelada per Jesús, en la seva Paraula, en el seu ensenyament. L’esperit està també íntimament lligat amb la veritat. Cada vegada que entrem en contacte amb la veritat, amb la paraula de Jesús; cada vegada que meditem els seus ensenyaments i els posem en pràctica, estem rebent el seu esperit sant, i a la vegada l’esperit ens ajuda a comprendre la veritat de les paraules de Crist, l’esperit ens duu a la veritat sencera.

Aquest diàleg de Jesús amb la samaritana ens prepara para contemplar a Jesús crucificat i ressuscitat. Tot els elements que aquí se’ns presenten els tornem a contemplar a la creu: la set de Jesús, el do de l’aigua que brolla del seu costat traspassat per la llançada, que és el sagrament del baptisme, juntament amb la sang, que és el sagrament de l’eucaristia. A través d’aquesta aigua i aquesta sang que brollen del seu costat Jesús entrega l’esperit sant a la seva mare i al deixeble que estan al peu de la creu. Ells representen l’església, que adorarà al Pare en Esperit i veritat. Al peu de la creu neix l’Església, que és el temple de la santíssima Trinitat.

Per adorar Déu en esperit i veritat hem de romandre units a Jesús, hem de deixar-nos guiar pel seu Esperit, hem de viure segons el seu Evangeli. Hem de participar de la seva Eucaristia, hem de celebrar els seus sagraments, on ell ens perdona els nostres pecats, on ell ens consagra com a membres del seu cos. Hem de pregar amb ell i com ell al Pare nostre, amb confiança filial i amb obediència amorosa.

L’adoració és també una qüestió comunitària i social.
Hem d’adorar Déu amb tots els nostres germans i germanes, sense distincions ni discriminacions, sense exclusions ni violències. Hem d’adorar Déu amb tota la creació, sense maltractar-la ni explotar-la, sense contaminar-la ni destruir-la. Hem d’adorar Déu amb tota la nostra vida.

Adorar Déu en esperit i veritat també implica testimoniar-lo davant del món. La dona samaritana, després d’escoltar les paraules de Jesús, va deixar el seu gerro al pou i va anar a anunciar als seus veïns que havia trobat al Messies. Ella va ser una evangelitzadora, una missionera, una testimoni de la fe. Nosaltres també hem de ser-ho. Hem de compartir amb els altres el do que hem rebut de Déu. Hem de proclamar amb les nostres paraules i les nostres obres que Jesús és el Senyor. Hem de donar raó de la nostra esperança davant d’un món que sovint està desesperat o indiferent.

Germans i germanes, demanem al Senyor que ens ajudi a adorar-lo en esperit i veritat. Que ens faci conscients del seu amor infinit per nosaltres i fidels al seu seguiment. Que així sigui. Amén.