DIUMENGE DE PENTECOSTA: MISSA DE LA VIGÍLIA

Homilia predicada a Vallbona pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Gn 11,1-9; Salm responsorial; Ex 19,3-8a.16-20b; Dn 3,52.53.54.55.56 (R.: 52b); o bé: 18,8.9.10.11 (R.: Jo 6,68b); Ez 37,1-14; 106,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 1); Jl 3,1-5; Rm 8,22-27; Jo 7,37-39

«Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra». És així, que el Senyor ens envia el seu Esperit. Ens ha pres, sobre les ales igual que una àguila, per portar-nos cap a ell.

Què hem de fer? Escoltar les seves paraules i complir tot el que el Senyor vol de nosaltres.

De vegades podem ser com ossos, quan ens manca l’alè del Senyor, quan la nostra vida s’allunya de la seva voluntat. De la mateixa manera que Déu cridà a Moisès ens crida a cadascú, ens crida com a comunitat, ens crida perquè vol el millor per a nosaltres.

És el Senyor que ens infon l’alè de vida als nostres ossos, perquè recobrem la vida de l’Esperit, així ens farà sortir dels nostres sepulcres. Tot i que gemeguem encara, esperant l’hora que serem plenament fills quan el nostre cos serà redimit.

De moment ja som salvats en l’esperança i per això, ens toca viure ferms en l’esperança.

Si vivim en l’esperança, cada dia. Una esperança que s’alimenta del contacte amb la Sagrada Escriptura.

«Si algú té set, que vingui a mi, i que begui». Ens diu Jesús. Tenim set?

Tenim set? Tenim set? Naixeran rius d’aigua vida de l’interior del qui creu.