DIUMENGE VI DE PASQUA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Fets 8,5-8.14-17; Sl 65,1-3a.4-5.6-7a.16 i 20 (R.: 1); 1Pe 3,15-18; Jo 14,15-21

En el discurs de comiat que Jesús va fent als seus deixebles, que el quart evangeli ens presenta ens trobem amb la clau mestra de tota la vida del cristià.

Una clau que de vegades fàcilment perdem, que de vegades ens resulta difícil trobar. Però, hem d’adonar-nos que aquesta clau ho obre tot.

Si veritablement volem seguir Jesús, si volem conèixer el que ell vol de nosaltres necessitem la clau mestra.

Aquesta clau sempre ens obre al coneixement de Déu i dels altres. És una joia preciosa que s’ha de cuidar.

Amb aquesta clau guardarem els manaments. Amb aquesta clau podrem viure confiats en Déu, en complir la seva voluntat i no la nostra. Amb aquesta clau Jesús no dubta en pregar al Pare, perquè nosaltres no ens quedem orfes, per això ens envia el Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi en nosaltres per sempre.

Ara bé, necessitem tenir la clau al pany del nostre cor, perquè l’Esperit habiti dins nostre. La clau ens permet veure el que molts no poden veure, perquè la clau ens dona accés a percebre les coses del cel.

Aquesta clau va obrir els cors dels pagans, dels samaritans i de tants de nosaltres, per seguir les petjades de Crist. “Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia”.

Així, amb la clau mestra molts es convertiren al Senyor, molt recobraven la salut. «Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit sant».

Cal tenir la clau sempre a mà, a prop, molt a prop del nostre cor. Així, reverenciarem sempre i de tot cor el Crist com a Senyor. Així, podrem donar raó de la nostra esperança, serenament i amb respecte.

La clau ens dona confiança a donar raó de la nostra fe, de la nostra vida de creient, de la nostra vida de monjos, la nostra esperança que amb l’ajuda de l’Esperit Sant promès ens fa avançar cap a la vida eterna, la glòria que tenim preparada per als qui no hem deixat la clau de banda, la vida per als qui hem recuperat la clau perduda, gracies als sagraments de l’Església.

Estimar és la clau. Estimar és la clau mestra que ens obre a la vida d’ara, la que cada dia anem teixint. Estimar ens obre la porta a la vida eterna amb el Pare, i el Fill. i l’Esperit Sant, pels segles dels segles sense fi. Amén.