6 de gener del 2026

EPIFANIA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11); Ef 3,2-3a.5-6; Mt 2,1-12

Déu s’ha manifestat. L’estrella ens ho indica. Déu s’ha manifestat en la humilitat més senzilla. S’ha manifestat en fer-se home, en néixer, en donar escalfor a la nostra vida espiritual.

Una casa, una mare, un fill petit, una estrella, uns mags, des d’Orient, des de la llunyania més remota han seguit l’estrella.

Han vist com s’aixecava la seva estrella i venen a fer-li el seu homenatge. Han estat guiats fins arribar al nen, a la manifestació més simple de la vida, de la vida humana, la petita criatura.

Però, no és sol humana la petita criatura, és divina. Tot és esplendor de la llum divina. Tot és revelació de Déu fet home.

Per això, els savis s’apleguen, s’esforcen, pregunten, investiguen: On és el rei que acaba de néixer?

Fins que arriben a veure la glòria del Fill de Déu fet home, fet diví nadó.

Li ofrenen or, encens i mirra. Or com a rei, encens com a Déu, mirra com a home mortal, per amortallar.

De l’Orient reconeixen Jesús, el Salvador.

Nosaltres ací i ara a l’Occident encara no hem reconegut qui és el veritable Fill de Déu?

El veritable Fill de Déu és el qui s’ha revelat a tot el món d’Orient a Occident.

El veritable Fill de Déu ens va dir que seria amb nosaltres cada dia de la nostra vida fins a la fi del món.

El veritable Fill de Déu el tenim ací, en aquesta Eucaristia, on partim el pa i el vi de la fraternitat, el seu cos i la seva sang que és el nostre aliment per a dur-nos a la vida eterna.

El veritable Fill de Déu és en cada persona feble, esporuguida, necessitada de la nostra ajuda, de la nostra ofrena. No serà or, ni encens, ni mirra. Però, serà una paraula, una mirada, una escolta, un silenci, un tros de pa, un llit, un aixopluc, una esperança, una caritat, una estima.

El millor regal és assabentar-se de la presència de Jesús en la vida. El millor regal no és l’or, ni l’encens, ni la mirra, sinó Jesús present en la nostra vida.

Acceptem el regal de franc, descobrim-lo, gaudim-lo.

Alegrem-nos que som fills en el Fill. I vivim donant gràcies, agraïts al do de la fe, al do de l’esperança, al do de la vida comunitària.

Ell és enmig nostre vol que visquem donant un bon testimoniatge.

No perdem mai l’estrella de vista i trobarem sempre a Jesús. Amén.

4 de gener del 2026

DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Sir 24,1-2.8-12; Sl 147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jo 1,14); Ef 1,3-6.15-18; Jo 1,1-18

Des de la nostra pobresa, des de la nostra humilitat ens hauríem d’adonar del bé de Déu, Déu que ens ve a trobar.

Abans del temps ja existia, des del principi, ja existia la saviesa. I qui és la saviesa?

La saviesa és la mateixa Paraula de Déu, la Paraula que és Déu, la Paraula que ha vingut al nostre món, que s’ha fet història en la nostra història, en la història pròpia de cadascú de nosaltres.

Ens hauríem d’adonar del bé que ens vol Déu, que vol el millor per ha nosaltres, per a cadascú de nosaltres.

Ens ha beneit en Crist, de fet ens ha elegit abans de crear el món. Perquè Déu vol que siguem sants. És la vocació de la persona humana, la vocació de cadascú de nosaltres, siguem monjos o no, la vocació del cristià és la santedat.

Per això, ens cal la fe en Jesús i l’amor entre nosaltres, fe i amor entre tot el món. Així, podrem conèixer a quina esperança ens ha cridat, la glòria que ens té reservada, l’heretat entre els sants.

Som fills de Déu, som de la raça de Déu. Som ara i ací pel voler de Déu. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, quan hem obert els ulls a la fe, a la seva llum, a la seva gràcia, ala seva veritat.

No hem vist Déu, però la Paraula, que ja existia abans del temps, el seu Fill únic, que està en el si de Pare, és qui l’ha revelat.

Acollim la gràcia de Déu, el do del seu Fill, Jesucrist, que ell sigui sempre la Llum dels nostres ulls, que sigui per a cadascú de nosaltres la Vida que ens dona vida, que sapiguem reconèixer la seva manifestació en tants moments de la nostra història personal.

Així si som de Crist, podrem atansar-nos a la seva glòria, a la vida eterna, a la santedat promesa per a tots els creients.

Creu i viu, viu i creu. Déu ve al teu encontre en Jesús, ara en l’Eucaristia, però després en cada persona que t’interpel·la en la vida de cada dia.

Que el Senyor il·lumini la mirada interior del nostre cor, per conèixer la seva voluntat ara i per sempre. Amén.

1 de gener del 2026

SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Nm 6,22-27; Sl 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a); Ga 4,4-7; Lc 2,16-21

Encetem l’any amb la benedicció de Déu. El Senyor s’apiada de nosaltres, ens fa veure la claror de la seva mirada i ens dona la pau, la seva pau.

Tenim el cor net per rebre el do de Déu? El do de Déu és la seva benedicció, la seva benedicció és la pau.

Així, també nosaltres hem de saber beneir els altres, donar pau, esdevenir portadors de pau entre els nostres germans, saber viure en pau amb tothom, per poder llençar el do de la pau a tot el món.

Però, això no ho podem fer sols, no ho podem fer per nosaltres mateixos.

«Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivíem sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills».

Som fills de Déu, som hereus per gràcia de Déu. I perquè som hereus en el Fill, per això tenim la gràcia de Déu, per això podem donar la benedicció de la pau que hem rebut.

Encetem l’any amb la benedicció de Déu. La benedicció del nom de Jesús, el qui ens treu el pecat del món i ens salva. Els pastors han estat testimonis: Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar els que els havien dit de l’infant.

Els pastors glorificaven i lloaven Déu pel que havien vist i sentit. També ens convé atansar-nos al Misteri de Déu fet home, amb humilitat, amb els ulls oberts, amb pau, per contemplar el nostre propi misteri de salvació.

«Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava».

La vida és un misteri, la vida en Crist és una gràcia, cal adonar-se del do que hem rebut, del do de la salvació que hem rebut. Maria amb la seva maternitat divina ens obre les portes del cor, ens ajuda a obrir les portes dels nostres cors per conservar el misteri de l’infant a la menjadora.

Cal meditar a exemple de Maria, cal meditar des de la nostra pobresa la riquesa que hem estat cridats a viure. Perquè Déu s’ha fet home per portar-nos a la seva glòria.

Ara bé, mentre anem fent camí cap a la vida eterna, de moment des d’ara hem de esdevenir instruments del seu Regne, instruments de benedicció i de pau, testimonis de fe, d’esperança i de caritat, des de la mirada atenta de Maria, que com a Mare de Déu, la venerem en el nostre Orde i la tenim present en la pregària perquè intercedeixi davant de Déu cada dia de l’any que encetem.

Amb la companyia de Maria caminem en aquest nou repte de l’any 2026.

25 de desembre del 2025

NADAL: MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 52,7-10; Sl 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c); He 1,1-6; Jo 1,1-18

«Puer natus est», hem cantat a l’inici de la celebració. Sí, ens ha nascut un noi. Sí, quin goig veure cara a cara com el Senyor ha consolat el seu poble. Sí, ens ha redimit a cadascú de nosaltres per mitjà d’aquest noi. Així, si obrim els ulls d’un cap a l’altre de la terra veurem la salvació del nostre Déu.

Perquè en diverses ocasions i de moltes maneres Déu ens ha parlat per boca dels profetes, però, ara ens ha parlat al cor, a l’íntim del nostre cor en la persona del Fill.

«Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu». La Paraula se’ns presenta avui, davant de tantes paraules, de tantes opcions de vida.

Parlem molt, parlem massa, però les paraules volen com el vent i ja no hi són. Avui ens cal escoltar, ens cal prestar atenció a la Paraula, en majúscules, la que ha pronunciat Déu per a que cadascú es netegi les orelles del cor.

Déu ha dit la Paraula que ja era des del principi i per la qual tot va venir a l’existència.

Déu ha dit una Paraula única. Ha dit la seva Paraula, davant de tantes veus, de tantes paraules que ballen en els nostres caps.

Així com la neu quan cau no fa soroll i va caient suaument, suaument acariciant la terra. Així com la neu després es fon, poc a poc i, aquesta aigua amara la terra. Així la terra amb les llavors que tingui germinarà, poc a poc, brostaran fulles i fruitaran els aliments que Déu ens ha donat.

Així Déu ens dona la seva Paraula, ens dona aquest noi que ens ha nascut, el Fill etern. La Paraula és el Fill, la Paraula s’ha fet història nostra, ha entrat en la nostra vida, s’ha fet carn perquè nosaltres tinguem la vida en Déu, la vida eterna.

Per això, en el Fill Jesucrist hem estat redimits i així hem recobrat la Vida.

Molts no l’han reconegut. No han pogut reconèixer la Llum, la Vida. Però, si el reconeixem, si creiem en el seu nom, se’ns considerarà dignes de poder ser fills de Déu.

Volem ser fills de Déu?

Podem caure en les tenebres de l’error. Però, si reconeixem el qui ha plantat el seu tabernacle entre nosaltres. Si contemplem la seva glòria com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat, trobarem  la vida.

La vida que ens ha estat oferta per Déu. La Vida que ens és la Llum, per no caminar mai més en les tenebres de la foscor.

La vida que per aquest noi que ens ha nascut hem recobrat la gràcia de la fe, de l’esperança, per poder vessar l’amor que hem rebut en el Fill. L’amor de Déu que hem rebut per gràcia i ara l’hem de donar en caritat als altres.

Així serem testimonis de la Paraula que hem rebut. Jesús ens salva, Jesús ens salva, Jesús ens salva. Amén.

NADAL: MISSA DEL GALL

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 9,1-6; Sl 95,1-2a.2b-3.11-12.13 (R. Lc 2,11); Tt 2,11-14; Lc 2,1-14

«Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor».

Atenció, molta atenció, s’ha revelat l’amor de Déu. L’establia, el pessebre del nostre cor el tenim ben endreçat? Però, què ens cal per endreçar la nostra vida davant de la presència del Salvador, el Messies, el Senyor?.

Vol salvar tots els homes, escoltem doncs, parem l’orella del cor a les paraules que avui ens diu sant Pau. Som conscients que Déu s’ha fet home? S’ha manifestat en néixer, embolcallat en una menjadora, perquè no hi havia lloc a l’hostal.

Tampoc tenim lloc en el nostre cor per a que Jesucrist, Déu gran i salvador nostre, faci estada?

Neteja el teu cor, endreça’l amb la humilitat, perquè així reconeguis que el qui avui celebrem el seu naixement en la carn, també s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, per deixar-nos nets, nets de tot pecat.

Som un poble, una comunitat apassionada per fer el bé? Sols podrem fer el bé des de la humilitat. Perquè des de la humilitat podrem cercar Déu en la menjadora, és a dir en l’Eucaristia. Som un poble apassionat per fer el bé, si des de la humilitat cerquem el bé dels altres primer que el nostre, el bé dels altres primer que el nostre, el bé dels altres primer que el nostre.

Nadal és un compromís per viure regenerat pel naixement d’un noi, d’un fill: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Princep-de-pau. La pau i la justícia no tindrà fi. Atansem-nos a aquesta pau i a aquesta justícia de Déu, és a dir, atansem-nos a Jesucrist.

La nostra mesura en tot el que som, fem i ens movem ha de ser sempre Jesucrist. Jesucrist ha de ser la columna que ho vertebra tot, com a font d’aigua que amara la terra poc a poc per germinar els fruits del bé, del bo i millor de pau i de justícia.

No oblidem mai la menjadora, l’Eucaristia que és l’aliment de vida eterna. Vida que desitgem amb el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.