Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11); Ef 3,2-3a.5-6; Mt 2,1-12
Déu s’ha manifestat. L’estrella ens ho indica. Déu s’ha manifestat en la
humilitat més senzilla. S’ha manifestat en fer-se home, en néixer, en donar
escalfor a la nostra vida espiritual.
Una casa, una mare, un fill petit, una estrella, uns mags, des d’Orient, des de
la llunyania més remota han seguit l’estrella.
Han vist com s’aixecava la seva estrella i venen a fer-li el seu homenatge. Han
estat guiats fins arribar al nen, a la manifestació més simple de la vida, de
la vida humana, la petita criatura.
Però, no és sol humana la petita criatura, és divina. Tot és esplendor de la
llum divina. Tot és revelació de Déu fet home.
Per això, els savis s’apleguen, s’esforcen, pregunten, investiguen: On és el
rei que acaba de néixer?
Fins que arriben a veure la glòria del Fill de Déu fet home, fet diví nadó.
Li ofrenen or, encens i mirra. Or com a rei, encens com a Déu, mirra com a home
mortal, per amortallar.
De l’Orient reconeixen Jesús, el Salvador.
Nosaltres ací i ara a l’Occident encara no hem reconegut qui és el veritable
Fill de Déu?
El veritable Fill de Déu és el qui s’ha revelat a tot el món d’Orient a
Occident.
El veritable Fill de Déu ens va dir que seria amb nosaltres cada dia de la
nostra vida fins a la fi del món.
El veritable Fill de Déu el tenim ací, en aquesta Eucaristia, on partim el pa i
el vi de la fraternitat, el seu cos i la seva sang que és el nostre aliment per
a dur-nos a la vida eterna.
El veritable Fill de Déu és en cada persona feble, esporuguida, necessitada de
la nostra ajuda, de la nostra ofrena. No serà or, ni encens, ni mirra. Però,
serà una paraula, una mirada, una escolta, un silenci, un tros de pa, un llit,
un aixopluc, una esperança, una caritat, una estima.
El millor regal és assabentar-se de la presència de Jesús en la vida. El millor
regal no és l’or, ni l’encens, ni la mirra, sinó Jesús present en la nostra
vida.
Acceptem el regal de franc, descobrim-lo, gaudim-lo.
Alegrem-nos que som fills en el Fill. I vivim donant gràcies, agraïts al do de
la fe, al do de l’esperança, al do de la vida comunitària.
Ell és enmig nostre vol que visquem donant un bon testimoniatge.
No perdem mai l’estrella de vista i trobarem sempre a Jesús. Amén.
6 de gener del 2026
EPIFANIA DEL SENYOR
4 de gener del 2026
DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Sir 24,1-2.8-12; Sl 147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jo 1,14); Ef 1,3-6.15-18; Jo
1,1-18
Des de la nostra pobresa, des de la nostra humilitat ens hauríem d’adonar del
bé de Déu, Déu que ens ve a trobar.
Abans del temps ja existia, des del principi, ja existia la saviesa. I qui és
la saviesa?
La saviesa és la mateixa Paraula de Déu, la Paraula que és Déu, la Paraula que
ha vingut al nostre món, que s’ha fet història en la nostra història, en la
història pròpia de cadascú de nosaltres.
Ens hauríem d’adonar del bé que ens vol Déu, que vol el millor per ha
nosaltres, per a cadascú de nosaltres.
Ens ha beneit en Crist, de fet ens ha elegit abans de crear el món. Perquè Déu
vol que siguem sants. És la vocació de la persona humana, la vocació de cadascú
de nosaltres, siguem monjos o no, la vocació del cristià és la santedat.
Per això, ens cal la fe en Jesús i l’amor entre nosaltres, fe i amor entre tot
el món. Així, podrem conèixer a quina esperança ens ha cridat, la glòria que
ens té reservada, l’heretat entre els sants.
Som fills de Déu, som de la raça de Déu. Som ara i ací pel voler de Déu. El qui
és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem
contemplat la seva glòria, quan hem obert els ulls a la fe, a la seva llum, a
la seva gràcia, ala seva veritat.
No hem vist Déu, però la Paraula, que ja existia abans del temps, el seu Fill
únic, que està en el si de Pare, és qui l’ha revelat.
Acollim la gràcia de Déu, el do del seu Fill, Jesucrist, que ell sigui sempre
la Llum dels nostres ulls, que sigui per a cadascú de nosaltres la Vida que ens
dona vida, que sapiguem reconèixer la seva manifestació en tants moments de la
nostra història personal.
Així si som de Crist, podrem atansar-nos a la seva glòria, a la vida eterna, a
la santedat promesa per a tots els creients.
Creu i viu, viu i creu. Déu ve al teu encontre en Jesús, ara en l’Eucaristia,
però després en cada persona que t’interpel·la en la vida de cada dia.
Que el Senyor il·lumini la mirada interior del nostre cor, per conèixer la seva
voluntat ara i per sempre. Amén.
1 de gener del 2026
SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Nm 6,22-27; Sl 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a); Ga 4,4-7; Lc 2,16-21
Encetem l’any amb la benedicció de Déu. El Senyor s’apiada de nosaltres, ens fa
veure la claror de la seva mirada i ens dona la pau, la seva pau.
Tenim el cor net per rebre el do de Déu? El do de Déu és la seva benedicció, la
seva benedicció és la pau.
Així, també nosaltres hem de saber beneir els altres, donar pau, esdevenir
portadors de pau entre els nostres germans, saber viure en pau amb tothom, per
poder llençar el do de la pau a tot el món.
Però, això no ho podem fer sols, no ho podem fer per nosaltres mateixos.
«Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar
els qui vivíem sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills».
Som fills de Déu, som hereus per gràcia de Déu. I perquè som hereus en el Fill,
per això tenim la gràcia de Déu, per això podem donar la benedicció de la pau
que hem rebut.
Encetem l’any amb la benedicció de Déu. La benedicció del nom de Jesús, el qui
ens treu el pecat del món i ens salva. Els pastors han estat testimonis:
Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar els que els havien dit de l’infant.
Els pastors glorificaven i lloaven Déu pel que havien vist i sentit. També ens
convé atansar-nos al Misteri de Déu fet home, amb humilitat, amb els ulls
oberts, amb pau, per contemplar el nostre propi misteri de salvació.
«Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava».
La vida és un misteri, la vida en Crist és una gràcia, cal adonar-se del do que
hem rebut, del do de la salvació que hem rebut. Maria amb la seva maternitat
divina ens obre les portes del cor, ens ajuda a obrir les portes dels nostres
cors per conservar el misteri de l’infant a la menjadora.
Cal meditar a exemple de Maria, cal meditar des de la nostra pobresa la riquesa
que hem estat cridats a viure. Perquè Déu s’ha fet home per portar-nos a la
seva glòria.
Ara bé, mentre anem fent camí cap a la vida eterna, de moment des d’ara hem de
esdevenir instruments del seu Regne, instruments de benedicció i de pau,
testimonis de fe, d’esperança i de caritat, des de la mirada atenta de Maria,
que com a Mare de Déu, la venerem en el nostre Orde i la tenim present en la
pregària perquè intercedeixi davant de Déu cada dia de l’any que encetem.
Amb la companyia de Maria caminem en aquest nou repte de l’any 2026.
25 de desembre del 2025
NADAL: MISSA DEL DIA
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 52,7-10; Sl 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c); He 1,1-6; Jo 1,1-18
«Puer natus est», hem cantat a l’inici de la celebració. Sí, ens ha nascut un
noi. Sí, quin goig veure cara a cara com el Senyor ha consolat el seu poble.
Sí, ens ha redimit a cadascú de nosaltres per mitjà d’aquest noi. Així, si
obrim els ulls d’un cap a l’altre de la terra veurem la salvació del nostre
Déu.
Perquè en diverses ocasions i de moltes maneres Déu ens ha parlat per boca dels
profetes, però, ara ens ha parlat al cor, a l’íntim del nostre cor en la
persona del Fill.
«Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la
Paraula era Déu». La Paraula se’ns presenta avui, davant de tantes paraules, de
tantes opcions de vida.
Parlem molt, parlem massa, però les paraules volen com el vent i ja no hi són.
Avui ens cal escoltar, ens cal prestar atenció a la Paraula, en majúscules, la
que ha pronunciat Déu per a que cadascú es netegi les orelles del cor.
Déu ha dit la Paraula que ja era des del principi i per la qual tot va venir a
l’existència.
Déu ha dit una Paraula única. Ha dit la seva Paraula, davant de tantes veus, de
tantes paraules que ballen en els nostres caps.
Així com la neu quan cau no fa soroll i va caient suaument, suaument acariciant
la terra. Així com la neu després es fon, poc a poc i, aquesta aigua amara la
terra. Així la terra amb les llavors que tingui germinarà, poc a poc, brostaran
fulles i fruitaran els aliments que Déu ens ha donat.
Així Déu ens dona la seva Paraula, ens dona aquest noi que ens ha nascut, el
Fill etern. La Paraula és el Fill, la Paraula s’ha fet història nostra, ha
entrat en la nostra vida, s’ha fet carn perquè nosaltres tinguem la vida en
Déu, la vida eterna.
Per això, en el Fill Jesucrist hem estat redimits i així hem recobrat la Vida.
Molts no l’han reconegut. No han pogut reconèixer la Llum, la Vida. Però, si el
reconeixem, si creiem en el seu nom, se’ns considerarà dignes de poder ser
fills de Déu.
Volem ser fills de Déu?
Podem caure en les tenebres de l’error. Però, si reconeixem el qui ha plantat
el seu tabernacle entre nosaltres. Si contemplem la seva glòria com a Fill únic
del Pare ple de gràcia i de veritat, trobarem
la vida.
La vida que ens ha estat oferta per Déu. La Vida que ens és la Llum, per no
caminar mai més en les tenebres de la foscor.
La vida que per aquest noi que ens ha nascut hem recobrat la gràcia de la fe,
de l’esperança, per poder vessar l’amor que hem rebut en el Fill. L’amor de Déu
que hem rebut per gràcia i ara l’hem de donar en caritat als altres.
Així serem testimonis de la Paraula que hem rebut. Jesús ens salva, Jesús ens
salva, Jesús ens salva. Amén.
NADAL: MISSA DEL GALL
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 9,1-6; Sl 95,1-2a.2b-3.11-12.13 (R. Lc 2,11); Tt 2,11-14; Lc 2,1-14
«Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor».
Atenció, molta atenció, s’ha revelat l’amor de Déu. L’establia, el pessebre del
nostre cor el tenim ben endreçat? Però, què ens cal per endreçar la nostra vida
davant de la presència del Salvador, el Messies, el Senyor?.
Vol salvar tots els homes, escoltem doncs, parem l’orella del cor a les
paraules que avui ens diu sant Pau. Som conscients que Déu s’ha fet home? S’ha
manifestat en néixer, embolcallat en una menjadora, perquè no hi havia lloc a
l’hostal.
Tampoc tenim lloc en el nostre cor per a que Jesucrist, Déu gran i salvador
nostre, faci estada?
Neteja el teu cor, endreça’l amb la humilitat, perquè així reconeguis que el
qui avui celebrem el seu naixement en la carn, també s’entregà a si mateix per
nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, per deixar-nos nets,
nets de tot pecat.
Som un poble, una comunitat apassionada per fer el bé? Sols podrem fer el bé
des de la humilitat. Perquè des de la humilitat podrem cercar Déu en la
menjadora, és a dir en l’Eucaristia. Som un poble apassionat per fer el bé, si
des de la humilitat cerquem el bé dels altres primer que el nostre, el bé dels
altres primer que el nostre, el bé dels altres primer que el nostre.
Nadal és un compromís per viure regenerat pel naixement d’un noi, d’un fill:
Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Princep-de-pau. La pau i la
justícia no tindrà fi. Atansem-nos a aquesta pau i a aquesta justícia de Déu,
és a dir, atansem-nos a Jesucrist.
La nostra mesura en tot el que som, fem i ens movem ha de ser sempre Jesucrist.
Jesucrist ha de ser la columna que ho vertebra tot, com a font d’aigua que
amara la terra poc a poc per germinar els fruits del bé, del bo i millor de pau
i de justícia.
No oblidem mai la menjadora, l’Eucaristia que és l’aliment de vida eterna. Vida
que desitgem amb el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, pels segles dels segles.
Amén.