11 de maig del 2010

DIMARTS DE LA SETMANA VI DEL TEMPS PASQUAL

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

"Alegrem-nos i cantem la glòria de Déu" (cant d'entrada); "que el vostre poble, oh Déu, exulti sempre" (col·lecta); "concediu-nos, Senyor, l'alegria inestroncable, que prové dels misteris pasquals" (oració sobre les ofrenes); i que l'Eucaristia "ens obtingui el goig que no s'acaba mai" (postcomunió). Heus ací, ben plasmat, l'estat d'ànim amb què l'Església ens invita a celebrar la litúrgia durant aquestes setmanes pasquals. L'alegria però de la Pasqua no ens deslliga de les dures obligacions de la vida quotidiana, ja que aquesta vibra en els llavis de Pau i Silas en la seva presó de Filips (lectura primera) i no ignora que Crist "havia de patir abans d'entrar en la seva glòria" (antífona de comunió). Tanmateix, avui celebrem "els sants abats de Cluny" que, en el seu llarg govern, van assistir l'Església en la seva lluita contra les investidures i li foren "servidors fidels i prudents" (c.de c.).

La primera lectura era dels Fets dels Apòstols [16, 22-34], on se'ns ha fet posar l'accent en "creieu en Jesús i us salvareu, tu i tota la teva família" (verset 31). I és que Pau i Silas, víctimes d'un tumult, són empresonats, i més tard alliberats de manera quasi bé miraculosa. L'escarceller, desesperat pel terratrèmol, és salvat per Pau i Silas, i per això abraça la fe en el Senyor Jesús i rep el baptisme junt amb tota la seva família.

El salm responsorial ha estat el 137 [1.2abc. 2d-3. 7cc-8 (R.: 7c)], que ens ha dit que estem "a la presència dels àngels", perquè hi ha un món de realitats invisibles més real i més important que el que els sentits ens ofereixen. Quan preguem, cal que, sense negligir l'univers material, arribem a atènyer l'altre. Com Moisès, que "per la fe es va mantenir ferm, com si vegés l'invisible" (He 11, 27).

L'evangeli era de sant Joan [16, 5-11], que ens ha fet comprendre que "si —Crist— no se n'anés, no ens vindria el Defensor" (verset 7), ja que la marxa de Jesús provoca la tristesa dels seus deixebles. Però semblant separació és del tot necessària a fi que vingui el Defensor, el qual actuarà com a advocat en el dia del judici, judici que constituirà una revisió del procés històric de Jesús; i mostrarà de quin costat es troba el pecat, i on està la justícia i en quina mesura han de valorar-se els judicis dels homes. Amén. Al·leluia.