21 de maig del 2010

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DEL TEMPS PASQUAL

Homilia predicada per fra Rafel Barruè
Ac 25,13-21; Sl 102; Jn 21,15-19
Autoritat és servei en la caritat.
Estimar és la font de l'actuar, del posar-se en la tasca de pastor. La idea de pastor implica certa autoritat. Idea expressada per Jesús: «pastura els meus anyells» (v. 15); «pastura les meves ovelles» (v. 16); «pastura les meves ovelles» (v. 17). La diferència entre anyells i ovelles no sembla important. En canvi, cal fixar-se en el text original grec que utilitza dos verbs. Els verbs grecs boskein, significa procurar aliment; i per altra banda poimainein equival a guiar, regir i governar. És a dir, la combinació dels dos verbs fa veure la tasca pastoral de Pere. Crist ens deixa a Pere com a vicari del seu amor, ja que el responsable de la comunitat ha de tenir cura pel ramat a ell assignat, tenint en compte però que el pastor suprem és Crist (1Pe 5, 2 i 4).
El text és obert però la tradició, el magisteri, la lectura eclesial que s'ha fet ha anat fent el camí que ens porta a veure en la figura del Bisbe de Roma el successor de Pere.
Autoritat és servei en la caritat.
Ara bé, que ens diu avui a nosaltres el text.
Jesús diu a Pere: «Vine amb mi». Ho diu després de l'interrogatori sobre l'amor, sobre el nivell d'amor de Pere.
A nosaltres també avui ens interroga Jesús sobre el nivell d'amor. Un nivell d'amor que necessitem per a poder actuar, i no sols els qui tenen la tasca de pastor com a ofici. Cadascú de nosaltres, com a cristians, ens cal amor per poder desenvolupar les petites tasques que tenim cada dia. Ens cal amor per poder seguir la crida que avui ens fa Jesús: «Vine amb mi». Una crida senzilla que l'amor, sols l'amor pot contestar.