DIUMENGE XIII DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

Palpava i palpava, però no encertava la llum. Cercava i ben bé no sabia que cercava. Poc a poc en vaig adonar que era tot allò que està per damunt de tot: era Déu. L'home vol tocar Déu perquè és «imatge de la seva existència eterna». L'home es deleix per aquesta existència eterna. Déu «ha format el món perquè l'home visqui», tot ho ha creat perquè existeixi. L'experiència de la mort és cosa del diable, qui divideix, trenca, desfà el camí, t'indica el camí més llarg com el llop a la Caputxeta vermella.

El camí de la vida ens porta a tenir experiències, de manera que a mesura que van passant els anys anem acumulant experiències. Hi trobem dos camins per anar fent, un curt i un llarg. Hi ha el camí de la vida, de pau , d'accés a poder tocar Déu, a poder sentir la seva salvació. Però també de vegades fem experiència del camí de la mort, de por, d'allunyament de Déu, de pèrdua de sentit de la nostra pròpia existència.

«Tingues fe i no tinguis por», ens diu Jesús. Seria bo fer-nos cadascú una llista de les vegades que la fe ens ha salvat. Sí, som monjos, som cristians i hem fet certes experiències que gràcies a la confiança absoluta en Déu hem rebut la seva salvació.
Jesús desconcerta a la seva societat, pura societat que rebutjava els impurs, una malaltia, una mort. Jesús ha portat la salvació de Déu al seu poble, l'impur és ara pur. De la por hem passat a la confiança, a la fe en la seva persona. Per això jo el cerco perquè imposi les mans, per això m'atanso perquè vull tocar-lo encara que sigui tan sols una mica, perquè em curi de totes les meves pèrdues de vida.

«La teva fe t'ha salvat». Avui Jesús t'ho diu a tu, quan diposites tota la teva confiança en ell. I fem l'experiència del salmista: «Quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat a la vida». Aquesta és l'experiència de la nostra vida.

Tinc desig de tocar Déu? Quantes vegades toquem tantes tecles que ens allunyen de Déu? La por neix de la pèrdua de sentit de Déu. La fe esvaeix la por perquè salva veritablement.

Els monjos podem tocar Déu en tantes ocasions, en el dia a dia, la litúrgia de les hores, en la «lectio divina», la lectura meditada de la Paraula de Déu, ara en l'Eucaristia, en el treball, en la pregària personal. El cristià que ve a Poblet cerca en l'experiència de la vida monàstica també el seu camí per tocar Déu.

També com ens exhorta sant Pau en la segona lectura hem de tocar els altres necessitats: «allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells». Cal palpar les necessitats dels altres. En els moments actuals de la societat en que vivim cal ajudar sempre perquè el Crist és present en el necessitat.

Fe, por, vida o mort, tu elegeixes el camí. Jo malgrat o gràcies a les meves pèrdues tinc posada en el Senyor la meva confiança i la fe en ell en fa cercar-lo, atansar-me i voler tocar la seva salvació.