DIUMENGE XIV DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,

El camí del seguiment de l'Evangeli de Jesucrist, ens ha unit a tots, i a tots convoca l'Esperit de Déu per celebrar la seva Paraula i aquesta Eucaristia dominical. Celebrem, doncs, que el Senyor no deixa mai d'estar amb nosaltres, d'acompanyar els passos de la nostra vida concreta de cada dia, i de sempre. Ell —per tant— és sempre amb nosaltres i sabem que amb Ell hi podem sempre comptar. És més —com ara ho veurem— la nostra «feblesa» s'enforteix amb el seu ajut.

De fet, entre el que som, i el que voldríem ser (o bé, on ens proposem arribar; perquè l'home té un «rei» al cos, i es creu un «déu») sempre hi ha un «gran» abisme. I així, no som tan «bons» com ens pensem, o creguem ser, el que ens explica les nostres mediocritats, i que, tot plegat, no va tant bé com deuria, o voldríem que fos. I, amb tot, Déu es val sempre de l'home, i actua a través d'ell, i fa que les coses funcionin com si tot depengués d'ell. O dit breument, Déu es val de la mateixa «feblesa» humana, per a manifestar-se, i actuar a través nostre.

És el que hem escoltat en les tres lectures d'avui. A la primera s'ha valgut del profeta Ezequiel, que és anomenat simplement un «fill d'home». A la segona, el mateix apòstol sant Pau ens ha explicat que ell és «feble» i «malaltís», i que, precisament a través de la seva «flaquesa», actua la força de Déu. I nosaltres mateixos deuríem gloriar-nos de les nostres «flaqueses», ja que, gràcies a elles, tenim dins nostre la «força» del Crist. I, el mateix evangeli, ens ha narrat que Jesús és depreciat pels seus paisans, els quals el tenen simplement per l'«artesà», o el «fuster», que sempre han conegut, i no poden comprendre que sigui el veritable Messies de Déu, enviat i esperat des dels segles.

Tot plegat ve a to per dir-nos que Déu parla a través dels «homes». I d'homes que es poden escaure amb «defectes» i amb moltes «imperfeccions». Perquè on hi ha homes, hi ha problemes, ja que l'home estàs ple de vicis, i de passions, també de virtuts, però, per contrast, s'esdevenen els múltiples problemes de convivència. I, a l'inrevés, si hom ens contempla, ben segur que s'adonarà de totes les nostres «fallides»: D'aquí, per tant, se n'ha de seguir que hom ha d'ésser comprensiu amb els demés, adonant-se que, a través d'ell, Déu actua. I també, a través nostre, som vehicles de la gràcia de Déu pels altres.

Això ens pot ajudar a acceptar —posant les coses en un pla eclesial— el magisteri de l'Església, encara que, en les seves institucions i en les seves persones més representatives, a voltes hi hagi «defectes» propis de la naturalesa humana: o potser no ens manin com deurien i, en el pitjor dels casos, sigui tal vegada el seu mal exemple: de dir, el que després ells no fan.

A través, però, de l'Església, formada per homes naturalment «defectuosos», ens arriba el missatge de l'Evangeli de Jesús. Acceptem, doncs, i de bon grat, el missatge diví que ens ve a través d'altres homes, i visquem-lo, en la nostra vida normal i quotidiana, pensant més en el seu contingut diví, que no en la persona que n'és el vehicle transmissor.

I això és així, perquè tinguem FE en Jesús, i no en els homes. I ens adonem, que nosaltres sols no podem fer res, i que si alguna cosa dóna fruit, ho és per la seva gràcia, gràcia que la rebem per fer-la participant en els demés. I a fi que els sagraments que rebem ens siguin profitosos i Ell –Jesús- pugui guarir les nostres ànimes.

Déu ens ha convocat a la taula de la seva «Paraula», i a la taula del seu «Cos» i «Sang», a fi que els seus «ensenyaments» ens alliçonin, i el seu sagrament —a més de «memorial», en record seu— ens alimenti. Siguem-ne conscients, posem-hi tot el petit esforç que se'ns demana, i «ara» ens serà la gràcia que necessitem pel nostre pelegrinatge en aquest món, i «en penyora» la vida futura, a la qual Déu ens hi invita d'anar-hi i a tots ens hi espera. Amén.