LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 14è durant l'any (Cicle B)

Dels sermons de sant Joan Crisòstom, bisbe
Els sentiments dels primers fidels eren els d'homes ben poc centrats. Alliberats recentment del culte dels ídols, tenien unes idees molt grolleres i poc criteri: mentre les coses materials atreien la seva curiositat i la seva atenció, no tenien cap mena d'intel·ligència dels dons incorporals i no sabien gens què és una gràcia espiritual i visible a la sola llum de la fe. Per això, aleshores hi havia miracles. Entre les gràcies de l'Esperit n'hi ha que són invisibles i únicament accessibles a la fe; però n'hi ha d'altres que es manifesten per signes sensibles, a fi de desvetllar els infidels. El perdó dels pecats, per exemple, és una cosa espiritual; no veiem pas, amb els ulls carnals, com són esborrats els nostres pecats. ¿Per què? Perquè és la nostra ànima que és purificada, i els ulls del cos no saben veure l'ànima. El perdó dels pecats és, per tant, un do espiritual inaccessible als ulls del cos. D'altra banda, parlar moltes llengües és semblantment un efecte de la força immaterial de l'Esperit; amb tot, aquest do es manifesta per un signe sensible i d'aquesta manera pot ser captat pels no creients.

Ara bé, actualment jo no tinc cap necessitat de prodigis. ¿Per què? Perquè he estat instruït en la fe en el Senyor sense la intervenció de cap miracle. Calen garanties al qui no creu. Però jo que crec no tinc necessitat ni de garanties ni de miracles; i, encara que no parli moltes llengües, sé molt bé que he estat purificat dels meus pecats. En altre temps, en canvi, no haurien cregut sense miracles. De manera que els miracles han estat donats en garantia no a la fe sinó a la incredulitat, a fi que aquesta fes lloc a la fe. Pau mateix assegura: «Els miracles no estan destinats als qui creuen sinó als qui no creuen». Ho veieu: no és pas per ofendre'ns sinó per consideració envers nosaltres que Déu ha fet cessar el testimoniatge dels miracles. Com que vol posar en relleu la nostra fe i mostrar que no té necessitat ni de garanties ni de prodigis, actua d'aquesta manera. Mentre que, als orígens, sense garanties ni miracles, els homes no haurien pogut creure en les coses invisibles que Déu ens ha revelat; quant a mi, ja li concedeixo —lliure com estic d'aquesta condició— una fe plena i sincera. Aquesta és la raó per la qual avui ja no s'acompleixen prodigis.

De la Regla de sant Benet, abat (pròleg 1-7)
Escolta fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor, i acull de bon grat l'exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica, a fi que pel treball de l'obediència retornis a Aquell de qui t'havies apartat amb la desídia de la desobediència. A tu, doncs, s'adreça ara la meva paraula, siguis qui siguis que, renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, prens les fortíssimes i esplèndides armes de l'obediència.

Primer de tot, demana-li amb pregària ben insistent que dugui a terme qualsevol cosa bona que comences a fer, perquè qui ja s'ha dignat a comptar-nos en el nombre dels seus fills mai no s'ha de veure contristat per les nostres males obres: Així, cal que estiguem sempre a punt per a obeir-lo amb els dons que ha posat en nosaltres, a fi que, no solament com un pare indignat no deshereti els seus fills, sinó que, ni com un senyor temible, irritat per les nostres maleses, no lliuri a l pena eterna, com a servents malvats, els qui no l'hagin volgut seguir a la glòria.