EL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT I PATRÓ D'EUROPA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Pr 2,1-9; Sl 33,2-4.6.9.12.14 s; Col 3,12-17; Lc 22,24-27

Es canta en un responsori de la festa de sant Benet: «Sant Benet s'estimà més les injúries del món que les lloances. Passar treballs per Déu, més que veure's exalçat pels favors de la vida present».

I després, en una antífona del Magnificat d'aquesta festa se'ns convida a l'alegria: «Que els fidels s'alegrin per la glòria del sant patriarca Benet. Que s'alegri sobretot la multitud dels monjos». Maria, havent trobat Déu, ho manifestava també en l'alegria del cant en la seva Visitació.

Aquesta serà també la nostra alegria si trobem Déu. Aquest és el nostre camí com ens ensenya la Regla sobre el monjo: «cercador de Déu, zelós per l'Ofici diví, per l'obediència, per les humiliacions».

Evidentment a la Regla tenim tot un programa de vida per anar fent aquest camí. Però, avui, amb motiu de la festa de sant Benet, la Paraula de Déu concreta de manera molt lluminosa el perfil d'aquest camí. Un camí que és com un tapís preciós que cal teixir en el teler de la nostra vida. Jo diria que la Paraula ens convida a fer com tres teixits diferents.

Un primer teixit o tapís seria la lectura de Colossencs que convida a revestir-se. «Revestiu-vos. Revestiu-vos per dins de sentiments, d'entranyes de misericòrdia, de bondat, d'humilitat, de dolcesa i de paciència». Cal un treball interior, previ, profund. Això ens podria portar a pensar en el temps que Benet viu com a ermità, a Subiaco, treballant amb una gran generositat en la seva purificació interior, que després tindrà una projecció cap a fora amb els fils del «perdó i del suportar-se mútuament». Tot això agafat pels fils de la «pau i de l'amor». Només d'aquest treball pot néixer l'alegria que ens porti a «cantar a Déu en el cor, amb salms, himnes i càntics de l'Esperit».

Un treball, doncs que comencem en el nostre espai interior i acaba amb el testimoni exterior d'una lloança fervent al Senyor. Són dimensions importants de la persona que podem percebre a la Regla.

«Un segon teixit o tapís del llibre dels Proverbis». Amb una relació més estreta amb el treball de la nostra intel·ligència, una feina potser més intel·lectual que convida a «capbussar-se en les paraules del Senyor, a obrir-se al seny, a parar l'orella a la saviesa». Això provoca la invocació, cridar, buscar, rastrejar, que ens posa en la sendera de «la intel·ligència i la sensatesa», i sobretot d'arribar a comprendre el temor del Senyor, a venerar-lo, que ve a ser el mateix que comprendre «la justícia, el dret, l'obra recta».

Aquí tenim un treball més personal a l'hora de buscar el Senyor. Conrear dia a dia una relació profunda amb Ell que és, en definitiva, el camí del nostre encontre amb Ell.

El tercer teixit, que ens ofereix el salmista és una invitació a viure una experiència profunda de Déu. «Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor». Déu es converteix en un veritable festí. Agradar, gaudir, assaborir les coses de Déu és un do de l'Esperit Sant. Això es fa realitat sobretot en l'Eucaristia.
Hi ha un comentari preciós de Claudel a aquest salm, en relació amb l'eucaristia: «Calla, tanca els ulls, tasta! És bo percebre tot el sol d'un sol cop. Me l'ha posat a la llengua perquè me l'empassi».

El salm ens parla de l'experiència de Déu: «beneir, lloar, enaltir» ... això és possible quan hem experimentat una transformació del nostre ésser tot sencer. Transformació que va unida a un treball de purificació en nosaltres. «Purificació de la llengua, dels llavis, de recerca de pau i allunyament de tot mal». És a dir, que tota aquesta lloança del salmista serà realitat en la nostra vida, quan tindrem en compte simultàniament el treball de purificació. És el treball permanent de la nostra pregària comunitària. Temps de mirar, de contemplar la Paraula, d'escoltar-la.

Aquesta va ser tota la vida de sant Benet. Una conversió permanent. Un treball constant de purificació. Perquè aquests tapissos que ens presenta avui la Paraula de Déu són els veritables tapissos del Regne, que ens va proporcionant els nous colors que els calen per a revestir-se als ciutadans del Regne, i que es reflecteixen en la pàgina de les Benaurances que sant Benet encarna amb gran fidelitat.