28 d’octubre del 2012

LA VEU DELS PARES


TEXTOS PER AL TEMPS DURANT L'ANY
Diumenge 30è durant l'any (Cicle B)

Dels sermons de sant Gregori el Gran, papa
El cec assegut vora el camí representa el gènere humà que, privat pel seu primer pare de la claredat de la llum celestial, es veu enfonsat en les tenebres de la seva condemna. Quan el nostre creador s'apropa a Jericó, el cec torna a la llum, perquè quan la divinitat ha pres la feblesa de la nostra carn, el gènere humà ha recobrat la llum que havia perdut.

És cec tothom qui no coneix l'esclat de la llum eterna. Però si aquest cec creu en el Redemptor que ha dit: «Jo sóc el camí», ja es troba assegut vora el camí. Si creu en ell i li prega d'obtenir la llum eterna, seu vora el camí i demana caritat. Abans Jesús no arribi al nostre cor, una multitud de desitjos oposats als de l'esperit i una munió de vicis dissipen els nostres pensaments i ens distreuen en la pregària. «Però ell cridava encara més fort», perquè com més ens veiem aclaparats pel tumult dels nostres pensaments, més hem de perseverar ardentment en la pregària. Quan dubtem en la pregària, enmig de la multitud dels nostres pensaments, sentim —per dir-ho així— Jesús que passa. I quan perseverem ardentment en la pregària, Déu s'atura al nostre cor, i recobrem la llum que havíem perdut.

I encara: És la humanitat que passa i és la divinitat que s'atura. Per això, quan el Senyor passava sentia els crits del cec, i, en aturar-se, li retornà la vista. És a dir, per la seva humanitat, el Senyor s'ha compadit misericordiosament dels crits de la nostra ceguesa, i amb la potència de la seva divinitat ha difós en nosaltres la llum de la seva gràcia. I ens pregunta què volem que ens faci per tal d'animar el nostre cor a pregar, perquè vol que li demanem allò que ell preveu que li demanarem i que ens concedirà.

El cec no demana or al Senyor; sinó llum. Tampoc nosaltres no hem de demanar les falses riqueses, sinó la llum que només podem veure nosaltres i els àngels. La fe duu a aquesta llum. Per això Jesús diu al cec: «Vés, la teva fe t'ha salvat». Hi veu i el segueix. Practica el bé que ara ja coneix.