DIUMENGE XXVII DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Gn 2,18-24; Sl 127; He 2,9-11; Mc 10,2-16

Que em besi amb besos de la seva boca! Unitat, unió que Déu creà al principi l'home i la dona. Tots som fills d'aquesta unitat creada per Déu. Una unitat que es forma en la complementarietat de l'home i la dona. I, d'aquesta complementarietat tots som fills. Aquesta unió és Déu qui la creada per això Jesús ens diu: «Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar».

És una sola carn, una sola família, una sola cosa. Qui pot anar en contra de Déu? És l'egoisme de cada persona el que fa la contra a la bellesa de Déu. És l'egoisme el qui fa el cor dur, reseca i quarteja la vida. És l'egoisme el qui separa, divorcia, el qui trenca l'harmonia de la bellesa de la unitat. Tots hi participem en la tasca de l'egoisme i, l'egoisme trenca la unitat, unitat d'una sola carn.

Si això és per al matrimoni, als monjos que ens va i que ens ve? No estem casats. Però si que som una família, una mateixa carn que lloa al Senyor. Hi ha unitat i complementarietat dels diferents monjos. Hi ha bellesa de la unitat. Quan no hi ha aquesta unió i es va a la seva es comet adulteri davant la professió feta a Déu.

Què més? Vaja, ens cal ser com a nens. El nen és el qui diu: Abba! Papa! El nen se'l creu tot, amb uns ulls atents i brillants, amb una confiança total al Pare. Aquest nen és signe del senzill que escolta i acull les paraules de Jesús amb fe. Això ho hem de recuperar. Sí, ens cal redescobrir la il·lusió del nen que portem a dintre per rebre el missatge del Regne de Déu i fer-lo nostre.

«Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas». Ens convé doncs, aquesta recuperació del nen que portem a dintre; perquè així deixats els nostres interessos, egoismes i altres coses per l'estil, Jesús ens podrà prendre als braços i ens podrà beneir imposant-nos les mans.

Deixa't que et prengui. Deixa't que et beneeixi. Deixa't que t'imposi les mans. Deixa't que et besi amb els besos de la seva boca!