EPIFANIA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 712.7-13; Ef 3,2-3.5-6; Mt 2,1-12

Aquests dies el món dels adults, com cada any per aquestes dates, va molt mogut, preparant cavalcades de reis, regals; per unes hores s'aturen a mirar-se els seus fills. Realment, però, ¿els miren els seus fills? Tenen temps per mirar-los, dialogar amb ells? O més aviat aquests adults s'estan mirant a si mateixos i volen viure unes hores d'il·lusió, d'esperança, que necessiten també ells... I de fet, difícilment els arriben a infondre una profunda il·lusió per viure al llarg del nou any. Com a màxim els aclaparen amb quantitat de joguines, que no sempre sintonitzen amb els centres d'interès dels fills.

Un botó de mostra de la situació familiar en aquests moments podria ser el comentari d'una nena de 8-9 anys a una amiga seva de la mateixa edat. La nena, testimoni assidu de baralles violentes, molt dures, dels pares, comentava a la seva amiga que desitjava que se separessin aviat, i afegia: «el que no entenc és com he pogut arribar a néixer».

Un altre botó de mostra és que en moltes classes d'escola primària la majoria d'alumnes procedeix de famílies desestructurades.

Tota aquesta introducció pot semblar no tenir res a veure amb el misteri d'Epifania que avui celebrem. Però aquesta és part de la realitat social sobre la qual s'hauria de projectar el Misteri de Déu que avui se'ns manifesta per a tots els homes.

La Paraula de Déu que hem escoltat es revela com a llum per a tots els pobles, creients i no creients. «Arriba la llum, clareja com l'alba la glòria del Senyor per il·luminar les tenebres que envolten la terra, les fosques nuvolades que cobreixen les nacions». Pobles que busquen la llum, que necessiten la llum. Tots necessitem aquesta llum de Déu que se'ns manifesta, però el desig i la recerca d'aquesta llum no és igual en tots.

D'una banda tenim els Mags que procedeixen del món pagà, han vist la seva estrella, i busquen fins que troben la llum. Els sacerdots tenen referències del naixement d'aquesta llum, però no es mouen, resten indiferents; és el món religiós que es creu posseir la garantia de la veritat. La veritat, la llum... per què buscar, si ja la tenim? I el poder enemic de la llum. Quantes mentides, i foscors continua havent-hi en els espais del poder!

Hi ha un text del Concili Vaticà II comprometedor, tant, que algú es va preguntar com els pares conciliars l'havien admès. Diu així: «Es pot pensar amb tota raó que el futur de la humanitat està en mans dels qui sàpiguen donar a les generacions futures raons per viure i raons per esperar». (GS 31)

En un món desorientat, desesperançat, cada vegada més oprimit, qui està posant la llum de futur, d'una nova il·lusió i esperança? No n'hi ha prou amb dir Crist, com una idea bonica de la nostra ment. Les raons que necessita avui la humanitat no són les raons fredes de la ment, sinó aquelles raons de les quals parlava Pascal: «el cor té raons que la raó no comprèn». L'home necessita avui les raons del cor, que guarda les fonts de la vida, com suggereix el llibre de Proverbis: «Sobretot vetlla el fons del cor, que d'allí surt la vida». (4,23)
L'evangeli ens ensenya que el Misteri de Déu que ve a il·luminar la humanitat, arriba per camins diferents als de la religió. Que tota religió, o millor, tot home religiós cal que es pregunti sempre si el Déu que adora és el Déu que pot donar llum per al futur de la humanitat.

L'evangeli ens diu que hi ha un curtcircuit seriós, greu, en el món del poder i en el món de la religió, de cara a un futur.

L'evangeli ens ensenya també que uns Mags, que han percebut una certa llum, es posen en camí d'una recerca, es pregunten, adoren, ofereixen, es transformen, perquè l'encontre amb la llum, l'encontre amb Jesús fa canviar de camí, porta a camins nous, que és tot un símbol d'una veritable transformació interior.

L'Escriptura diu que el deixeble del Crist és llum en el Senyor, d'aquest Senyor que es proclamava com a llum del món, i qui el segueix no camina a les fosques.

L'Església està cridada a perllongar la llum del Crist en aquest món, a donar raons per viure i per esperar, i per estimar. Però l'Església ets tu, sóc jo, som nosaltres ... Pregunta't, doncs, què fas amb la llum, si tens aquesta llum. Perquè la llum de Déu pot venir pels camins més inesperats.