LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE NADAL
Baptisme del Senyor (Cicle C)

Del comentari a l'evangeli segons sant Lluc, de sant Ambròs, bisbe
«Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat». El Senyor ha estat batejat, no perquè li calgués ser purificat, ans per purificar les aigües, a fi que, rentades per la carn de Crist, que no coneix el pecat, obtinguessin el poder de batejar. Tothom, doncs, qui s'immergeix en aquest bany santificat pel Crist, queda net dels seus pecats.

Si Crist s'ha rentat per nosaltres, o millor, si ens ha rentat en el seu cos, molt més ens caldrà a nosaltres purificar-nos dels nostres mancaments. Quina meravella! Quin misteri tan gran! Tot i la immensitat del món on el gènere humà es troba dispersat, malgrat les distàncies i les fronteres que separen els països, ara, en un sol instant, en un sol cos, Déu desfà el malentès de l'antic engany i vessa la gràcia del Regne celestial. Només Crist s'ha submergit en el Jordà, però tots nosaltres n'hem sortit amb ell; un de sol s'ha abaixat per enlairar-nos a tots; un de sol ha pres damunt seu els nostres pecats per purificar-nos a tots. «Renteu-vos, pecadors —clama l'Apòstol—; purifiqueu els vostres cors!». Crist, que no necessitava ser purificat, s'ha deixat rentar per nosaltres.

«Mentre pregava, s'obrí el cel i baixà cap a ell l'Esperit Sant». Considerem ara el misteri de la Trinitat. Afirmem que Déu és un de sol, i, tanmateix, confessem el Pare i el Fill. Trobem escrit: «Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l a ell sol», però el Fill declara que no està sol quan diu: «Jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi». Tampoc ara, al Jordà, no està sol, perquè el Pare i l'Esperit Sant testimonien la seva presència: és evident que la Trinitat mai no es pot desunir. «En figura corporal com un colom». ¿Per què un colom? Perquè la gràcia del baptisme reclama la senzillesa de cor: «Sigueu senzills com els coloms». En altre temps, segons la imatge de l'Escriptura, després del diluvi, un colom volà cap a l'arca salvada de les aigües. El significat d'aquell colom l'he après del qui ara s'ha dignat a davallar en forma de colom. La branca d'olivera i l'arca prefiguraven la pau i l'Església, i el fet que, enmig de totes les adversitats de la vida, l'Esperit Sant continua donant a la seva Església una pau fecunda. David, no en dubtis, es referia al mateix misteri quan exclamava: «Oh, si tingués les ales del colom!»

«I una veu digué des del cel: Ets el meu fill, el meu estimat; en tu m'he complagut». Hem vist l'Esperit sota una figura corporal. Vegem també el Pare. Tanmateix, el Pare no el podem veure. Escoltem-lo, doncs. El Fill és igualment invisible en la seva divinitat, perquè «Déu ningú no l'ha vist mai». Així, si el Fill és Déu, en tant que Déu no el podem veure, se'ns ha volgut mostrar en un cos, i com que el Pare no en tenia, de cos, per donar-nos la fermança que és realment present en el seu Fill, ha dit: «Ets el meu fill, el meu estimat; en tu m'he complagut». Si vols saber que el Fill sempre és amb el Pare, llegeix aquestes paraules del Fill: «Si pujava dalt al cel, hi sou present, si m'ajeia als inferns, també us hi trobo». Si et cal, encara, el testimoniatge del Pare, ja has sentit Joan: fes-li confiança, doncs. També Crist li ha fet confiança fins al punt de deixar-se batejar per ell, i davant d'ell el Pare ha acreditat el Fill amb les paraules vingudes del cel que ja has escoltat: «Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut». No sóc pas jo qui ho diu, ni un home qualsevol, ni un àngel, ni un arcàngel; Déu mateix fa sentir la seva veu i des del cel proclama: «Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo». Sí, escolteu-lo quan diu: «Jo i el Pare som u». Qui no creu en el Fill, no creu tampoc en el Pare que dóna testimoni del Fill. Si dubtes del Fill, dubtes del testimoniatge del Pare. Quan el Pare diu: «en qui m'he complagut», es reconeix ell mateix en el Fill. És com si digués: «Tot el que és del Fill és meu», tal com el Fill diu: «Tot el que és del Pare és meu». Si, doncs, el Pare i el Fill participen d'una mateixa potència divina, entre ells no hi pot haver cap diferència.

Creguem en el Pare, la veu del qual hem escoltat transmesa pels elements de la natura posats al seu servei. El món ha cregut gràcies a ells, que cregui també gràcies als homes. Si uns elements que no poden parlar ni tenen intel·ligència l'han induït a la fe, molt més el testimoniatge dels qui podem parlar i coneixem Déu gràcies a la intel·ligència que d'ell mateix hem rebut.