1 de gener del 2013

SOLEMNITAT DE SANTA MARIA, MARE DE DÉU

Homilía predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 712.7-13, Ef 3,2-3.5-6; Mt 2,1-12

«Causen alarma els focus de tensió i contraposició provocats per la creixent desigualtat entre rics i pobres, pel predomini d'una mentalitat egoista, que s'expressa també en un capitalisme financer no regulat. A part, les diverses formes de terrorisme i delinqüència internacional, representen un perill per a la pau els fonamentalismes i fanatismes que distorsionen la veritable naturalesa de la religió, cridada a afavorir la comunió i la reconciliació entre els homes». (Benet XVI, missatge per a la Jornada de la Pau 2013)

Però podríem afirmar amb un contemplatiu: «però hi ha pau al món. On es troba? En els cors dels homes i les dones que són savis perquè són humils, prou humils per estar en pau enmig de l'angoixa, per acceptar el conflicte i la inseguretat vencent-los amb l'amor, perquè comprenen qui són, i, per tant, posseeixen la llibertat que és la seva veritable herència. Són els fills de Déu. No cal anar a buscar-los als monestirs, són a tot arreu. Potser no passen el temps parlant de la pau, però coneixen la pau, coneixen Déu i han trobat el Crist enmig de la batalla». (T. Merton, Pensaments de la solitud, Benaurats els pacífics, p. 81)

Avui trobem i contemplem aquesta pau a la falda de Santa Maria: el seu fill Jesús, nounat. «Crist, la nostra pau», o com diu l'oració col·lecta, «Crist, autor de la vida». Dues paraules entrellaçades: pau i vida. Sense la pau no hi ha autèntica vida. Una vida plena brolla d'un cor pacificat. Pau i vida sempre seran un fruit preciós que fa madurar en nosaltres la benedicció de Déu, com ens ensenya la benedicció que hem escoltat en la lectura primera, benedicció recomanada pel Senyor a Moisès i que és també molt adequada per a nosaltres: «Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada, i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la seva pau».

I és que la benedicció arrossega sempre una vigorosa energia de vida i d'amor. És un recrear de nou. Sant Pau diu als Efesis que «el Pare ens ha beneït en el Crist amb tota mena de benediccions espirituals i materials perquè siguem sants».

En el Crist som fets homes nous, humanitat nova. Heus aquí que faig noves totes les coses, una novetat de vida que es forja en l'escolta de la Paraula, i en guardar-la al cor. Com fa Maria, quan es van succeint els esdeveniments amb motiu del Naixement del seu Fill. «Conservava aquests records en el seu cor i els meditava».

Potser nosaltres som més inclinats a guardar les coses quan els altres han actuat de manera incorrecta cap a nosaltres, però aquest guardar les coses negatives ens treu pau del cor. Necessitem exercitar-nos en la guarda de les coses positives; recórrer a tot allò que ens pacifiqui el cor: la consideració de les meravelles de la creació, viure una relació personal amb els altres que ens permeti descobrir la grandesa i dignitat de les altres persones.

La presència de l'altre és el fonament de la llei, de la justícia i de la pau. L'impuls ètic, i no diguem la dimensió religiosa de la nostra vida, no és tant fruit del jo, com de la presència de l'altra persona. Aquesta responsabilitat cap el proïsme es converteix en una part constitutiva de nosaltres mateixos. La proximitat de l'altre articula les nostres obligacions cap a ell. Aquesta dimensió és la que ens ha vingut a descobrir el fet de l'Encarnació de Déu, el fet que el nostre Déu s'ha revestit de la fragilitat de la nostra naturalesa humana, i que ens descobreix el que l'home mai podia pensar o imaginar: un Déu fet home, una divinitat profundament humana.

Per això, amb raó escrivia Joan XXIII: «per molt que els homes facin tots els progressos tècnics i econòmics de què siguin capaços, no hi haurà pau ni justícia en el món fins que no arribin a recuperar el sentit de la seva dignitat com a criatures i fills de Déu, que és la primera i última causa de tota la creació. Allunyat de Déu, l'home no és sinó un monstre, per a si mateix i per als altres, ja que el correcte ordenament de la societat humana pressuposa el correcte ordenament de la consciència humana pel que fa a Déu, que és la font de tota justícia, de tota veritat, i de tot amor». (Mater et Magistra)

Que el Senyor us miri, avui i al llarg d'aquest nou any, que el Senyor us toqui, avui i al llarg d'aquest nou any, perquè ell us beneeixi d'acord amb aquella paraula de sant Agustí: «Em vas tocar i vaig quedar embolcallat en les flames de la teva pau» (Confessions X,27).