CARTA DES DEL MONESTIR

Estimat Miquel,

Gràcies per la teva felicitació nadalenca, i escrita a mà, que recull amb més fidelitat la vibració del cor, i que en aquest cas jo crec que recull la vibració del teu cor, un cor amb desig de vida espiritual:

«Un dia a Natzaret
va néixer un nen, l'univers
es va aturar per mirar-lo
i un àngel
que passava li va fer un petó al front.

»Un altre dia, a Jerusalem
un home agonitzava
penjat d'una creu, l'univers
es va aturar per plorar-lo
i un àngel
que passava li va ordenar de fer ploure petons sobre els homes».

Gràcies. Veritablement, el misteri que acabem de celebrar i que es clausura amb la celebració del Baptisme del Senyor és un bes de Déu a la humanitat, una pluja de besades sobre tots els homes. Sobre tots. Ho diu la Paraula: «Ara veig que Déu no fa diferències, a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui».

Déu no fa distincions, tota criatura és seva. Déu estima el que és seu. El Naixement del Verb revestit de la nostra fràgil naturalesa és un petó entranyable de Déu. Escriu sant Bernat: «L'espera dels antics pot manifestar-se meravellosament amb les primeres paraules del Càntic: que ell em besi amb besos de la seva boca! En aquells temps tot el que estava dotat del sentit espiritual percebia la gràcia immensa que anaven a portar aquests llavis. I amb aquestes paraules gràvides de tots els desitjos, l'ànima desitjava no veure's privada de la indicible dolçor promesa». (Sermó II sobre el Càntic)

El bes és una conjunció de cossos exterior i afectuosa, signe també d'una unió interior. Mitjançant el servei de la boca es busca un intercanvi mutu, la conjunció de cos i ànima, per transmetre una mateixa respiració, la vida mateixa.

Un primer petó, bonic, únic, mitjançant el qual «Déu esdevé home i l'home esdevé Déu».

Però Jesús passa després fent el bé. Cada mirada seva, cada paraula dels seus llavis serà un petó per als homes, les dones, els nens que l'escolten. En cada un d'aquests petons, el cor va impregnant l'univers en una profunda relació d'amor, fins a buidar-se del tot a la creu, i donar pas a una pluja generosa d'amor sobre tota la humanitat.

De qualsevol nacionalitat que sigui, Déu no fa distincions. El seu petó és una oferta d'amor i de vida per a tota persona humana. Això ens demana, Miquel, ser en la nostra vida tolerants amb els altres, buscar a la vida de l'altre l'empremta de Déu, l'empremta que en la seva ànima ha deixat el petó de Déu, mitjançant Jesucrist, el Senyor de tots.

Un cop més, moltes gràcies per aquesta felicitació tan suggerent. Una abraçada,

+ P. Abat