7 de juny del 2013

EL SAGRAT COR DE JESÚS (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Benvolguts tots en el Senyor,

Celebrem avui la festa del Sagrat Cor de Jesús. I celebrem que Déu ens ha estimat infinitament i ha vessat damunt nostre el tresor de la seva misericòrdia, cosa que ha fet per mitjà de Jesús, el nostre germà, i el nostre Senyor. I és que el cor de Jesús és per a nosaltres senyal d’una entrega sense reserves, capaç de carregar damunt seu els mals i els dolors de tots els éssers humans. I és alhora per a tots una font d’aigua viva que no s’estronca mai, una font que acompanya sempre el nostre camí.

I és que, d’alguna manera, avui celebrem la festa de l’amor. De l’amor diví. D’aquell amor que Déu sent per nosaltres, que el mou a estimar-nos sense que ho meresquem, i que l’ha mogut a donar-nos el seu Fill com a víctima pels nostres pecats i font de vida eterna. I és que aquest amor de Déu envers nosaltres està contingut en el cor de Jesús, amb que Déu ens estima a manera humana. També doncs el nostre amor envers el Pare està contingut en el cor de Jesús, el qual va estimar el Pare del cel amb total plenitud d’agraïment i d’obediència.

De part de Déu, vivim totalment sota una cascada d’amor. Un text bíblic ens ho diu: «l és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. No ens castiga els pecats com mereixeríem, no ens paga com deuria les nostres culpes». I per això també hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu i perquè Déu és amor. Així, tot aquell qui està en l’òrbita de l’amor està en l’òrbita de Déu. En canvi, tot aquell qui està en l’òrbita de l’odi no és amic de Déu. Ja sant Joan ens ha dit: «Qui viu en l’amor està en Déu, i Déu està en ell».

En el cor de Jesús, hi ha tot l’amor diví, l’amor de Déu per nosaltres, i tot l’amor humà, l’amor que nosaltres podem sentir per Déu. Que és amor de gratitud i d’obediència: d’agraïment pels seus favors immerescuts i d’obediència als seus preceptes i designis. I el precepte i el designi de Déu sobre nosaltres és que ens estimem mútuament, que estimem i servim i ajudem el pobre i el desvalgut, veient en ell la figura de Jesús. Així corresponem a l’amor de Jesús, que —com bé diu un text de la litúrgia—: «penjat a l’arbre de la creu, s’immolà a si mateix per nosaltres; i del seu costat traspassat en sortí sang i aigua perquè tots, atrets al seu cor obert, poguéssim beure a les fonts de salvació». Amén.