DIUMENGE IV DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Som feliços? La mundanitat ens vol feliços, per això ens són oferts els plaers més deliciosos i les vanitats més terrenals.

Però, si veritablement vols ser feliç, Jesús ens mostra un altre camí, o més ben dit ens situa sota la Llei divina, la qual manifesta el seu amor per la humanitat.

És que buscar Déu està renyit amb trobar la felicitat? Depèn de quin déu tens al cap, quin déu busques. Si busques el déu del món, dels diners, dels plaers i les satisfaccions més immediates, probablement aconseguiràs unes espurnes de felicitat caduca. Així molts cristians es van arrossegant pel món queixant-se que no hi ha res de bo, i l’únic que es pot fer és desfogar-se criticant el perdut que està aquest món.

La felicitat veritable i perdurable només ens pot venir per Jesús. Perquè és Jesús qui ens mostra el camí cap a Déu Pare, cap al Regne del cel que ell ens proclama constantment. Si vols ser feliç, posa’t a viure de veritat. I viure de veritat vol dir viure no per a tu mateix, sinó per als altres. De la nostra relació amb Jesucrist, de la nostra relació amb els altres, que ens interpel·len al davant com el Crist, dependrà la troballa de la felicitat que ens portarà a la recompensa en el cel.

Sóc pobre, estic de dol i visc humil? Perquè si no m’adono que no sóc res no puc estar al nivell del qui es va fer no res, Jesucrist. Perquè encara ens falta buscar la bondat i la humilitat. Encara ens falta més compassió amb la humanitat sofrent. Encara ens cal buscar més la justícia i la pau, per esdevenir homes i dones, cristians portadors de pau i de justícia.

Ara, això sí, no ens podem gloriar mai de les nostres actituds encertades, només ens hem de posar a la diana de les ofenses, calumnies i perseguiments. Ara és l’hora del cristià veritable, el qui rebutja i diu no a la infelicitat que remuga i accepta amb joia la felicitat de donar la vida pel Regne del cel, per Crist i pels altres.