EPIFANIA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 71; Ef 3,2-3a,5-6; Mt 2,1-12

Avui Déu s’ha manifestat als homes, el petit infant nat en una menjadora ha convocat al seu voltant tots els pobles de la terra i aquests se li sotmeten; els reis li ofereixen presents i li fan homenatge. «Avui l’Església s’ha unit al seu espòs celestial, perquè Crist, al Jordà, l’ha rentada dels pecats; els mags s’apressen amb dons cap a les noces del Rei; i els comensals s’alegren de l’aigua convertida en vi». Avui Jesús, el Crist, s’ha manifestat a tots els pobles com a rei, com a Déu i com a home i ha rebut or, encens i mirra.

Tota la vida de Jesús és una epifania, tot l’Evangeli, escrit a la llum de la resurrecció, ens mostra Jesús de Natzaret com el Fill de Déu, el Salvador i l’alliberador dels homes. Tres mags per la llum d’una estrella són guiats vers aquell qui és la llum del món, «en aquests dies, que són els definitius, Déu ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser» (He 1,2-3). Ara a Jerusalem hi ha arribat la seva llum i sobre ella clareja com l’alba la glòria del Senyor que aparta les tenebres i les fosques nuvolades que cobreixen la terra. Tres mags de llunyanes terres simbolitzen que el Messies ha arribat per a tota la humanitat sense distincions de races o llengües perquè des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. Tres mags d’edats diferents, segons la tradició, que ens diuen que Crist ha vingut a cridar els de primera i els de darrera hora. Amb els mags tota la humanitat es posa en marxa cap a Crist per a reconèixer-lo com el Messies que anunciaven les escriptures i adorar-lo, tots els pobles s’acosten a la seva llum i amb els reis cerquen la claror de la seva albada. Jesús de Natzaret és l’infant nascut de Maria, concebuda sense pecat per tal d’acollir en el seu ventre virginal la Paraula de Déu feta carn. Nosaltres també podem acollir-lo perquè la virginitat de l’ànima és, com diu Elred de Rievall, «la integritat de la fe, la puresa de l’amor, l’honestedat del cor; en una ànima així Crist hi és concebut per l’afecte, s’hi forma pel desig i neix per l’experiència de la dolcesa divina».

Avui l’infant ha rebut or per instaurar el seu reialme; serà un rei pastor que per ceptre tindrà una palma, per tron una menjadora i una creu i per corona palla i unes espines. Avui li han ofert encens per a ser honorat com a Déu, a Ell que havent nascut com un infant feble i indefens, ressuscitant ens fa fills de Déu. Avui mirra li ha estat presentada perquè com a home compatirà amb els homes el sofriment, la solitud i la mort. Un cop penjat a la creu li oferiran de nou vi adobat amb mirra, però no en prendrà perquè voldrà compartir amb lucidesa el sofriment humà (Mc 15,23) i en acabat Nicodem, el qui el visitarà de nit, li portarà també a les portes de la resurrecció una barreja de mirra i àloe, per amortallar-lo quan per tres dies comparteixi la mort dels homes (Jn 19,39). Jesús és rei, és Déu, és home. Com a home és batejat per Joan al Jordà i el cel s’obre perquè Déu reconeix el seu Fill i sobre Ell davalla l’Esperit. Com a rei els mags es prostren davant d’Ell. Com a Déu converteix a Canà quan encara la seva hora no ha arribat, l’aigua en vi. Com a home rep la mirra, com a Déu l’encens i com a rei l’or.

Avui nosaltres ja no li oferim or, encens ni mirra, avui compartim amb Ell quelcom de molt més important; el seu cos i la seva sang en el pa i el vi de l’Eucaristia. Perquè Crist ha acomplert l’obra redemptora, s’ha fet un de nosaltres, llevat del pecat, ha mort com nosaltres i ressuscitant ens ha fet fills de Déu. Avui ja no li cal ni or, ni encens ni mirra; avui per la seva revelació hem conegut el misteri secret que els homes no havien conegut en les generacions passades, avui Déu ens l’ha revelat per l’Esperit, avui nosaltres hem vist com s’aixecava la seva llum i hem vingut a compartir la seva taula i compartint-la hem rebut la missió de comunicar la seva gràcia, el seu amor arreu de la terra. Som convidats a fer que el benestar floreixi als nostres dies i durant anys abundi la pau al nostre món. Avui per la misericòrdia de Déu celebrem el naixement i la manifestació de nostre Senyor Jesucrist perquè demà puguem celebrar el dia sant de la seva resurrecció, de la seva victòria sobre la mort. Si avui la llum de Crist, la seva estrella, ens fa posar també a nosaltres en camí vers Ell és perquè resplendim com a fills de la llum en el regne de Déu en el qual la integritat de la nostre fe i les nostres bones obres ens donaran carta de ciutadania.

Participar en el seu regne, aquesta és la nostra gran esperança que només pot ser en Déu, que abraça l’univers i que ens pot proposar i donar el que nosaltres sols no podem aconseguir. Déu és el fonament de l’esperança, el Déu que té un rostre humà i que ens ha estimat fins a l’extrem, a cadascun en particular i a la humanitat en el seu conjunt. El seu regne no és un més enllà imaginari, situat en un futur que mai arriba; el seu regne està present allí on Ell és estimat i on el seu amor ens abasta. Només el seu amor ens dóna la possibilitat de perseverar dia a dia amb tota sobrietat, sense perdre l’impuls de l’esperança, en un món que per la seva naturalesa és imperfecte. I, al mateix temps, el seu amor és per a nosaltres la garantia que existeix allò que aquí només arribem a intuir vagament i que, malgrat això, esperem en el més íntim del nostre ésser: la vida, aquella que és vertadera vida. (Cf. Spes Salvi, 31). El Fill de Déu fet home ens convida a participar del seu regne que és amor com a Canà, esperança com al Jordà i vida com a Betlem. Entrem-hi oferint-li l’or d’una fe íntegra, l’encens d’un amor pur i la mirra d’un cor honest.