2 de setembre del 2019

SANTS BERNAT, MONJO DE POBLET, MARIA I GRÀCIA, MÀRTIRS

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Sir 51,1-12; Sl 12; 1Pe 3,14-17; Mt 10,17-32

«Un germà trairà un altre», les paraules de Jesús als apòstols s’acompleixen en els màrtirs que avui recordem i celebrem, Bernat, Maria i Gràcia, morts a mans del seu germà.

Bernat nasqué al món a l’alqueria de Pintarrafes, a la vall de Carlet, com a Ahmet Ibn al-Mansur, segon dels fills del cap dels pobles que allí residien. Ho tenia tot; despert, dotat per l’estudi, havia rebut una formació molt per sobre dels altres joves de la seva època; ho tenia tot però de fet no tenia res. Essent un home inquiet, desitjós de conèixer noves terres, altres cultures, volia viure amb intensitat. Però fins i tot ell, algú avesat a viatjar, estava perdut, de fet es perdé en els boscos vora el monestir de Poblet i perdent-se en el garbuix de les seves vanes il·lusions es trobà definitivament amb Crist i al-Mansur esdevingué Bernat.

Bernat nasqué de bell nou en Crist pel baptisme a Poblet on havia trobat Déu i una comunitat on seguir-lo sota la Regla de sant Benet. Però de nou ho deixà tot, una vida estable, perquè Déu li tenia reservada encara una altra missió, engendrar en la fe a les seves germanes Maria i Gràcia; l’havia escollit per sembrar la llavor de Déu en terres musulmanes. No era una tasca fàcil, de fet li costaria la vida, però el Senyor li havia confiat de ser evangelitzador. No el deixà sol, tenia a Déu per protector, quan contra d’ell van tramar enganys i calumnies, quan es girà al seu voltant i veia que ningú no l’ajudava; podia creure’s perdut. Però allò que espanta a la gent a ell no l’espantà, guardant neta la seva consciencia, donant testimoni amb serenor i respecte de la seva esperança, tot i que als ulls dels altres semblava que queia a l’entranya més fonda del país dels morts, Déu era amb ell, era el seu salvador i el seu ajut i la fe la seva força.

A Alzira Bernat nasqué de nou pel martiri ara a aquella vida que és eterna i que és vida vertadera. La mort dels màrtirs és llavor de cristians, certament. Així quan el 6 de desembre de 1242 el rei Jaume I arribava a aquelles terres, la fe ja havia estat sembrada. Calia cercar les brases de la fe de Bernat, Maria i Gràcia per encendre de nou el foc de la presència de Déu en aquelles terres; perquè la fe que es fonamenta en els màrtirs és una fe sòlida, abrandada, provada com l’or al gresol.

Els màrtirs són els qui tenen posada la confiança en el Senyor, comprenen la veritat i estant al seu costat. Per això Déu els elegeix, reben la gràcia i la misericòrdia, tenen l’esperança segura de la immortalitat i troben la pau. Són missatgers de pau perquè el Senyor ha estat a favor d’ells. Deia sant Pau VI que «l’home contemporani escolta més a gust als qui donen testimoniatge que als qui ensenyen, o si escolten als qui ensenyen, és perquè donen testimoniatge» (Pau VI, Discurs als membres del Consilium de Laicis, 2 octubre 1974); escolta als qui davant els tribunals, Déu els dona la força necessària, sense caldre’s preocupar pel que han de dir, ni de com dir-ho; perquè per la seva boca parla l’Esperit. El màrtir és aquell sempre a punt per a donar la resposta definitiva, per a ser testimoni de la veritat amb llur vida. Aquell qui sofrint per haver obrat el bé obté la gloria no tant sols per a ell sinó per a tot aquell qui en ell s’emmiralla i arrela.

«El màrtir és el suprem testimoniatge de la veritat de la fe; designa un testimoniatge que arriba fins a la mort. El màrtir dóna testimoniatge de Crist, mort i ressuscitat, al qual està unit per la caritat. Dóna testimoniatge de la veritat de la fe i de la doctrina cristiana. Suporta la mort mitjançant un acte de fortalesa.» (CEC 2473). El màrtir ens fa present d’una banda la injustícia, l’abús d’autoritat i la crueltat, el dolor, la misèria i la maldat humana; però sobretot ens fa present la fortalesa de la fe que ni la mort pot vèncer, una fe que és llavor de vida en Crist, de vida eterna. El martiri és un drama però és per damunt de tot un acte d’amor i de fidelitat a Crist; un exemple, un testimoniatge, un missatge als homes d’ahir, d’avui i de demà. El martiri és llavor de fe.

Bernat vingué al món a Carlet, deixà el món i nasqué a la fe a Poblet i es guanyà la vida eterna a Alzira. Aquest any s’acompleixen seixanta del pelegrinatge dels fidels d’Alzira i Carlet a Poblet, testimonis vius de que la llavor d’aquells sants màrtirs segueix donant fruits enmig d’un món cada cop més escèptic, però que tot i que no n’és conscient necessita a Déu, té set de Déu. Que els sants màrtirs Bernat, Maria i Gràcia ens il·luminin i envigoreixin la nostra fe en Crist.