L’ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

«Déu-és-amb-nosaltres»

Davant la crisi sanitària, la lluita contra el coronavirus, covid-19, «Déu-és-amb-nosaltres».

Com a cristians, com a monjos, com a consagrats, quina és la nostra resposta?

Jesucrist ha dit: Vinc a fer la vostra voluntat, la voluntat del Pare, de Déu Pare. El Fill unigènit, s’ha encarnat en el sí de la Verge Maria. Per això, s’ha encarnat en la nostra humanitat, s’ha fet home, humil i humà, per redimir-nos de la nostra humanitat que sofreix, pateix i mor.

L’ésser humà sempre està tacat d’impureses, imperfeccions, malalties i pecat, per això necessitem una resposta.

Ens podem preguntar davant dels moments actuals de desolació: «Déu-és-amb-nosaltres»?

La resposta no pot ser altra que la de la Verge Maria: Sóc l’esclava del Senyor. Sí, sóc, som, com a cristians, monjos i consagrats, som també: l’esclava del Senyor.

La resposta del cristià és per obeir, com Jesucrist obeeix al Pare. Sí, també jo, com a monjo, vull fer la vostra voluntat Pare.

Ha estat enviat l’Àngel a Maria Verge per anunciar-li la bona notícia de part del Pare. Ha estat enviat l’Esperit Sant per cobrir-la amb la seva ombra, perquè Maria Verge ha de concebre el Fill de Déu.

Maria ha dit sí al Misteri de Déu, s’ha encarnat en les seves entranyes virginals. També la nostra resposta cal que sigui: Sí, facis la vostra voluntat.

«Déu-és-amb-nosaltres», si vull, si espero, si desitjo, que Déu sigui amb mi, amb nosaltres, amb els qui més allunyats són de Déu, amb els més necessitats, amb els més desesperançats en aquests moments tan rars, tan difícils, tan comprensibles històricament, perquè la història ens ensenya que d’epidèmies n’han hagut tantes i tantes. Però ara, en el nostre present sembla un mal somni, com una pel·lícula, com una guerra.

Necessitem misericòrdia. Jesucrist és la misericòrdia de Déu encarnada en la nostra humanitat. Jesucrist és el qui sofreix en el qui sofreix. Som com a humanitat dèbils, però la fe ens obre a l’esperança, a la voluntat d’un futur benigne i benaurat, a l’amor desinteressat a Déu i als altres.

Com el salmista no podem callar la salvació que ens ve a l’encontre, no podem deixar-la de comunicar, no podem deixar de fer conèixer l’ajut fidel, la lleialtat de l’amor de Déu.

Jesucrist s’ha encarnat, ha viscut entre la nostra humanitat, ha mort i ha ressuscitat, tot per portar-nos la salvació, per donar-nos la vida per sempre. Jesucrist és amb nosaltres cada dia fins a la fi del món. No sóc jo, evidentment, qui ha de dir si estem a la fi del món. Però mentrestant, els metges han de fer de metges, els infermers d’infermers, els malalts de malalts i cadascú la seva tasca, amb fe, esperança i caritat.

Els monjos han de fer de monjos i per això se’ns encomana el que estem per professió ordenats a fer: pregar, pregar sense parar, pregar fins a la mort, fins a la vida eterna. Perquè hem de donar esperança, que la vida no acaba en aquest món fugisser. Hem de donar esperança de la resurrecció, de la vida del regne del cel, on Déu serà tot en tots. Per això, Déu s’ha encarnat, per portar-nos al seu món diví. Ara de moment amb confiança, malgrat tot, podem dir amb fe que: «Déu-és-amb-nosaltres».