4 d’octubre de 2020

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Una paràbola, una vinya, un propietari, uns vinyaters, un comportament, una actitud i una solució final: Hem matat el fill. Així, serem propietaris. Així, serem lliures, els nostres amos i senyors, podrem fer el que vulguem de la nostra vida.

Però, «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici». Jesús ha estat rebutjat, ara corona l’edifici de l’Església, de la nostra comunitat, del nostre poble, del nostre món. Encara que no ho vulgui admetre la nostra cultura i, hi hagi motius per voler esborrar-lo de la memòria col·lectiva, tal vegada, per les accions malsanes de molts que es consideren cristians i actuen en contra de la bona nova que Jesús ens ha anunciat.

Això, ens ha de fer pensar. Hauríem d’esbrinar, en la nostra vida de cristians, a qui ens semblem, quin paper estem interpretant, si realment la meva vida de cristià dóna fruit de justícia i de bondat.

Perquè la vinya del Senyor és ara el poble cristià. És ara cadascú de nosaltres, de la nostra comunitat, del nostre poble, del nostre món. Ara bé, necessitem renovar-nos i que el Senyor, Déu de l’univers, ens faci veure la claror de la seva mirada per ser salvats.

Encara avui, mentre vivim en aquest món, els cristians podem caure en el problema dels mals vinyaters. Encara els cristians podem matar de paraula, d’obra i d’omissió a moltes persones, a molts altres necessitats, que en definitiva són el Crist. Perquè encegats no hem entès l’evangeli, no hem reconegut el do rebut de la vinya, el do de la vida en Crist i ens hem comportat com els mals vinyaters.

Però, la misericòrdia de Déu encara és més gran que les nostres maleses. I en el nostre cor hi és la capacitat de convertir-nos. Sí, tenim la capacitat de girar-nos cap a la pedra que ha estat rebutjada i que ara corona l’edifici: Jesucrist.

Si creiem en Jesucrist ens hem d’interessar per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. És a dir, hem de viure practicant tot allò que l’evangeli i el magisteri de l’Església ens han transmès. Així, el Déu de la pau serà amb nosaltres.

I donarem el fruit dolç que com a cristians se’ns demana. Perquè l’esterilitat no entra, no té cabuda, en l’actuar de la persona que es consideri cristiana. Ja que el Regne de Déu serà donat a qui el farà fructificar.

Esporguem la nostra pròpia vinya que ens ha estat donada, que és la nostra pròpia vida. Netegem-la amb la penitència i el sagrament de la reconciliació. Cavem la terra amb la pregària assídua perquè la benedicció del Senyor assaoni els nostres cors. I així, puguem donar els fruits al seu temps i en abundància, en bé de tot el món.