10 de juliol del 2022

DIUMENGE XV DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Dt 30,10-14; Sl 68,14 i 17.30-31.33-34.36-37 (R.: 33); Col 1,15-20; Lc 10,25-37

L’avui, el gaudi, l’esport, el plaer, la fama, els diners, el poder, l’orgull, la supèrbia, ens poden fer viure en la nostra realitat humana més materialista que tenim a l’abast.

Perquè hem de pensar en la vida eterna? A mi el que m’interessa és l’avui.

Però, si ens professem cristians hem de rebutjar el que és contrari a aquest nom i seguir el que li escau. Hem sentit en l’oració col·lecta.

I què ens escau?

Començant pels llibres de Moisès, en el Deuteronomi ens diu: Escolta, guarda i converteix-te. Escolta el Senyor el teu Déu, guarda els seus manaments, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei no és massa difícil, ni és fora del teu abast. Són paraules que tens molt a prop, les tens als llavis, les tens al cor.

Necessitem un cor ben humil per amarar-nos de la Paraula de Déu.

I què ens escau més?

Més fe. Fe en Jesucrist, imatge del Déu invisible. Per qui tot ha estat creat, per qui tot ha estat reconciliat, per qui ens ha vingut la pau, per la sang de la seva creu.

Necessitem més fe en la Paraula de Déu encarnada, Jesucrist.

I què ens escau més si volem tenir part en la seva herència, la vida eterna?

Estimar el Senyor amb tot el cor, estimar els altres com a tu mateix.

Però, per a mi, ¿qui són aquests altres?

L’altre no està molt lluny, gairebé, sempre hi ha un altre molt a prop nostre que et necessita. Perquè l’altre pot ser que no et caigui en gràcia, però, pensa que Jesús ens ha dit: tot allò que fèieu a un d’aquests, m’ho fèieu a mi. Sant Benet en la seva Regla també ens exhorta a acollir el foraster com el Crist.

No podem passar de llarg per l’altra banda del camí, perquè sols hi ha un camí que ens porta a la veritat. No podem girar els ulls, davant les persones ferides de la nostra societat, com si no fos assumpte nostre.

Necessitem obrir els ulls del nostre cor per preocupar-nos, ocupar-nos i compadir-nos dels altres més necessitats. Així, la llum de la veritat ens farà trobar el bon camí cap a Crist.

Ara en l’Eucaristia es fa present el Senyor i se’ns dona com aliment, per a que els nostres ulls del cor s’obrin a descobrir els altres que de segur sempre anirem trobant en el nostre camí cap a la vida eterna.

Com Déu s’ha compadit de nosaltres per Jesucrist, el diví samarità, que ens ha reconciliat amb ell. També nosaltres hem de fer el mateix, i compadir-nos dels altres. L’entrada per a la vida eterna és la compassió.