ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Sl 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a; Lc 1,39-56

Maria és la benaurada, la dona que ha estat escollida per ser mare de Nostre. Senyor. Per a ella ja s’ha obert el santuari del temple que hi ha al cel i ha estat coronada amb una corona de dotze estels. Maria és una dona com qualsevol altra dona, però alhora és la beneïda entre totes les dones perquè en les seves entranyes s’ha gestat i en elles ha portat, el fruit de la redempció. Des de sempre fou destinada per engendrar humanament al Fill de Déu, esdevenint així peça clau en la història de la redempció humana, una redempció que l’abastà a ella abans que a cap altra persona, ella fou la primera en ser redimida i en recuperar aquella imatge de Déu que l’home havia tingut al principi i que perdé a causa de la seva ambició, a causa del pecat.

Per això mateix Maria fou concebuda immaculada, sense taca; per això fou enduta al cel en cos i ànima per tal de ser alliberada de la corrupció humana. Així Maria esdevé el nostre model, el nostre exemple.

Ella no ambicionava res de tot això, ho visqué casi sense adonar-se’n, no ambicionava cap altra cosa que una vida tranquil·la en una petita població de Galilea. Per això en adonar-se’n del que l’àngel li anunciava es torbà en saber-se escollida, no li havia pogut passar mai pel cap que Déu no tant sols havia fixat en ella la seva mirada sinó que l’havia predestinat des de sempre per fer-la mare del seu fill.

Maria però de seguida es confià i acceptà decididament el seu paper en l’obra de la salvació. Perquè Maria és la dona decidida i si decidida pujà a la muntanya a la província de Judà per ajudar a la seva cosina Elisabet en el seu embaràs, que avui diríem d’alt risc per la seva avançada edat, també decidida engendrà, donà a llum, crià al seu fill; mantenint la gràcia de la virginitat, com decidida i confiada diria als criats a Canà de Galilea que fessin el que Jesús digués; com decidida i refiada acceptà el paper de mare d’aquell qui tenia per mare i germans els qui feien la voluntat de Déu; com resignada i certa de que allí no acabava la història de la salvació, sinó que més aviat hi començava, adolorida i alhora esperançada pujà decididament a una altra muntanya, al calvari, per restar fins al darrer alè del seu fill als peus de la creu, on moria aquell per qui ens ve la resurrecció dels morts.

Crist fou el primer, ens ha dit l’Apòstol, en vèncer la mort, després d’Ell vindran els qui són del Crist i cap altre no és tant del Crist com Maria, la seva mare; en ella el darrer enemic, que és la mort, ja ha estat destituït, ja ha estat vençut.

Podríem pensar que els dogmes de l’Església referents a la Verge Maria, com a Mare de Déu (Concili d’Efes 431), la seva concepció immaculada (Pius IX 1854), la seva maternitat virginal (Concili II de Constantinoble 553) i la seva assumpció al cel en cos i ànima (Pius XII 1950), ens allunyen la seva figura, la converteixen en quelcom inassolible per a nosaltres. Però Maria no va demanar ni menys ambicionar cap d’aquests prodigis per a ella mateixa, per fer-se diferent, superior a la resta dels humans.

Maria és per això un model de disponibilitat i d’obertura davant del misteri; un model de confiança en que fer la voluntat de Déu, en que fiar-se de Déu, és el millor que podem fer, perquè Ell tant sols vol el millor per a nosaltres, Ell vol la nostra salvació.

La nova Eva, com se la qualifica sovint, ha esdevingut als peus de la creu, en aquell moment dolorós i gloriós alhora, la nostra mare, la mare de l’Església, la mare de la humanitat sencera, de la nova humanitat alliberada del pecat.

Maria ens obre pas, Maria ens mostra el camí, Maria ens precedeix, perquè ella fou la primera de les creatures humanes salvades i com que és la nostra mare, cap mare pot voler altra cosa que la salvació dels seus fills.

Avui celebrem que Maria ha estat assumpta al cel en cos i ànima, ni ho havia demanat ni s’ho havia imaginat mai; però estava destinada des de sempre a aquest paper, per la seva petitesa el Senyor ha obrat en ella meravelles, per això encara avui li diem benaurada. Perquè Maria és aquella qui s’obri en plenitud a la gràcia de Déu, és la plena de gràcia; per això no calia que la corrupció de la carn actués en ella, perquè concebuda lliure del pecat i plena de la gràcia per obra de l’Esperit Sant ja ha recuperat la plena imatge de Déu en ella.

Maria és benaurada per haver cregut, benaurada per haver dit sí a l’anunci de l’àngel, benaurada per haver pujat al cel a on ens crida i on ens hi espera amb ànsia de mare, com a Mare de Déu i mare nostra.

En paraules de sant Bernat: «Avui és rebuda la Verge en la celestial Jerusalem per Aquell a qui ella va rebre en venir a aquest món; però qui serà capaç d’expressar amb paraules amb quin honor va ser rebuda, amb quin goig, amb quina alegria? Ni a la terra va haver-hi mai lloc tan digne d’honor com el temple del seu si virginal, en el qual va rebre Maria al Fill de Déu, ni en el cel hi ha un altre soli regi tan excels com aquell al qual va sublimar avui per a ella el Fill de Maria.»