DIUMENGE XXV DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Am 8,4-7; Sl 112,1-2.4-6.7-8 (R.: 1a i 7b); 1Tm 2,1-8; Lc 16,1-13

Som servidors? A qui servim?

Mesures petites, pesos grans, trampa amb les balances, compra i venta de gent necessitada, pobres i esclaus a bon preu, per anorrear els desvalguts del país.

Som servidors? A qui servim?

Des del profeta Amós fins als nostres dies sembla que no hi han canviat molt les coses. Encara hi ha gent esclavitzada, aprofitada pels altres, maltractada a tots els nivells, econòmic, social, cultural i religiós. Encara hi ha molta gentola solta pel món, en el país, entre els nostres convilatans, entre les nostres famílies, entre els nostres germans.

Som servidors? A qui servim?

Podem servir, ser molt servicials, però, tal vegada tot ho fem en benefici propi, en interès nostre, acabant sent uns servidors de les nostre riqueses enganyoses del tipus que siguin: econòmiques, culturals, socials; però en definitiva riqueses que ens esclavitzen, enganyant-nos a nosaltres mateixos.

«No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses». Ens diu Jesús. Preguntem-nos: A quin amo servim? A qui estimem? A qui fem cas?

«Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes.»

Sant Pau ens indica a qui hem de servir. Desitja que els homes preguin per tot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

Si volem ser servidors de Déu, ja podem començar per donar-nos nosaltres mateixos: en la pregària, l’oració, la súplica, l’acció de gràcies per tothom.

Perquè Déu vol que siguem bons administradors dels dons que hem rebut, que siguem fidels i prudents en l’administració de totes les petites coses que ens han estat donades.

Més encara, tot el que tenim, tota riquesa que puguem tenir, sigui material, sigui espiritual, tot, ho hem de posar al servei dels altres, dels més petits i necessitats. Perquè en el necessitat sempre hi és present el Crist mateix. Si ell va donar la vida per nosaltres, nosaltres hem de donar la vida pels altres.

Som servidors? A qui servim?