DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
2R 5,14-17; 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2); 2Tm 2,8-13; Lc 17,11-19

Demanar, reconèixer, agrair.

Demanar

Demaneu i Déu us donarà. Sabem demanar?

Naaman cerca la guarició de la seva malaltia de la lepra. Sant Pau ho suporta tot per amor dels elegits, perquè ells aconsegueixin la salvació i la vida eterna que Déu ens dona per Jesucrist. Per això ens exhorta a ser constants en les proves.

A l’evangeli trobem els deu leprosos que demanen a crits: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». Demaneu i Déu us donarà. Però, sabem demanar?

Els deu leprosos, d’un tros lluny, perquè son impurs, perquè estan exclosos de la comunitat, demanen compassió, demanen retornar sans i bons el retorn a la puresa, lliures de tot mal, per tornar a la vida i treure’s la lacra de l’exclusió.

Nosaltres cristians, monjos, també podem emmalaltir amb la lepra del pecat i esdevenir impurs. Hem d’humiliar-nos, baixar els graons de la humilitat que necessitem per saber demanar, que nosaltres sols no podem res, demanar la salvació, la purificació necessària per retornar a viure en la comunitat, en el poble cristià que Déu per amor ha elegit. Per això, el sagrament de la reconciliació.

Ens cal demanar constància en les proves, per aconseguir la salvació i la glòria eterna que Déu ens dona en Jesucrist.

Reconèixer

Hem de tornar a néixer de nou. Qui és Déu? Naaman l’ha reconegut perquè ha tornat a néixer en les aigües del Jordà, ell leprós com era, ara ha quedat pur. La pell se li tornà com la d’una criatura i queda pur de la lepra.

El baptisme, el bany del baptisme ens fa néixer de nou, néixer a una realitat més sublim si reconeixem les accions de Déu en la nostra història, en la nostra pròpia vida.

Sant Pau ens vols fer reconèixer la Bona Nova que predica: Jesucrist ha ressuscitat d’entre els morts. Déu és fidel sempre a la seva voluntat de salvar-nos. Per això, si Jesucrist ha mort per nosaltres, nosaltres també hem de morir amb ell, per viure amb ell; si som constants en les proves també regnarem amb ell.

Nosaltres cristians ens cal reconèixer que som uns necessitats de salvació, de purificació dels nostres pecats, de guarició de la nostra lepra. Ens cal reconèixer el nostre salvador. Perquè de vegades, o moltes vegades som, ens comportem com els nou leprosos guarits que no han fet cap moviment extraordinari després de recuperar la salut. Com si fora el més normal del món.

Més aviat Jesús ens indica que la salvació està en saber reconèixer el do de Déu, la seva gràcia, la seva misericòrdia.

Un dels deu, un samarità, un estranger, aquest és el qui dona glòria a Déu, aquest és el qui ha reconegut que ha estat alliberat de la seva malaltia.

Agrair

Naaman després de la seva guarició, després de reconèixer: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra». Naaman se’n torna a Eliseu agraït per la seva guarició. Agraïment que el portarà, des d’ara endavant, a adorar només al Senyor.

Sant Pau viu agraït de poder portar l’anunci de la Bona Nova, sense importar-li els sofriment o els maltractes. Perquè no pot fer altra cosa que donar el do de Déu que li ha estat donat, per això sols pot viure agraït.

El samarità guarit torna agraït a donar gràcies, torna donant glòria a Déu, es prosterna als peus de Jesús amb el front fins a terra i li dona gràcies.

Agraïts hauríem de viure cada dia els cristians que hem reconegut qui ens salva, qui ens guareix, qui ens purifica de tota immundícia.

Aquesta ha de ser la nostra actitud davant la vida, viure amb agraïment davant de tot el que fem, perquè ens hem sentit salvats.

Jesús ens diu avui en l’Eucaristia: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat».

Aixeca’t perquè has recuperat la salut, has estat guarit de tot pecat, torna a estar-te dret, no tornis a caure en pecat. Ves-te’n perquè has de fer tu ara d’anunciador de la salvació que t’ha estat donada. La teva fe que ha fet que demanessis ajuda, la teva fe que ha reconegut qui és el qui et dona la salvació, la teva fe que sap viure amb agraïment sempre és el que et fa viure com a salvat, com a persona sana, redreçada i en marxa cap a endavant.