NADAL DEL SENYOR

MISSA VESPERTINA DE LA VIGILIA
Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Oratori de la infermeria de Poblet, 24 desembre 2022
Is 62,1-5; Sl 88,4-5.16-17.27 i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt 1,1-25

Quantes vegades el poble s’apartà del camí marcat pel Senyor Déu; quantes vegades feu cas omís de les crides a la conversió per part dels profetes; quantes vegades el cor dels homes s’endurí i s’allunyà del Senyor. Però la paciència i la misericòrdia de Déu són infinites, el seu amor és immens com la distància del cel a la terra i sempre sap compadir. La història de la salvació està plena d’infidelitats, fins i tot el mateix David, tret pel profeta d’entre pletes i ramades per conduir al seu poble, acabà sucumbint a la luxúria per la dona d’altri. La història de la humanitat és la suma de les històries personals de cada home i de cada dona i alhora la nostra pròpia història personal és com un resum del conjunt de la història del poble, amb moments de fidelitat, amb moments d’allunyament, amb moments on l’amor per Déu preval i amb moments on la cobejança i l’egoisme ens fan anar pel mal camí, ens allunyen de Déu.

Però poc a poc, pas a pas, tot va succeint perquè es vagi acomplint el pla de Déu. No és pas que Ell vulgui o cerqui la nostra infidelitat, no pas, però ens sap fràgils, febles i vulnerables; per això sabia que caldria rescatar-nos, salvar-nos i ho feu de manera admirable, assumint la nostra humanitat. Per això nasqué d’una noia, escollida per Déu Pare, que fou mare per obra de l’Esperit i que engendrà humanament al Fill de Déu. Jesús vertaderament s’encarnà, és feu un com nosaltres per mostrar-nos així que malgrat totes les nostres febleses, és possible acostar-nos de nou a Déu, que sempre és possible apropar-nos-hi perquè el mateix Déu s’ha acostat a nosaltres. Aquesta és la grandesa de la celebració del Nadal, adonar-nos-en de que els braços de Déu estan sempre oberts per abraçar-nos i per rebre’ns; tot i que nosaltres no en siguem dignes, no siguem ni tant sols dignes de deslligar-li el calçat dels peus; Ell ens fa dignes de ser fills de Déu per mitjà de la seva gràcia. Manté sempre obertes les portes del seu amor i està sempre disposat a mantenir l’aliança amb nosaltres. El Nadal no és una celebració per a ser endolcida per un fals sentimentalisme; el Nadal és per a ser viscut amb el reconeixement del gran misteri de la salvació. Darrera l’escena de Maria i Josep amb un infant al seu esguard; hi ha la disponibilitat de Josep i de Maria a la fer la voluntat de Déu, malgrat pors i malgrat torbacions; però sobretot en aquest infant hi ha la presència de Déu mateix vingut al món així feble i humil per mostrar-nos que cap a Déu sols hi podem anar conscients de la nostra feblesa; com febles foren David o Jacob; el mateix Abraham o Roboam. Ja no estem abandonats, de fet no hi hem estat mai; ja no estem desolats, de fet sols hi estàvem per les nostres misèries; el Senyor ha vingut per reconstruir la nostra relació amb el Pare i el Pare està content de tenir-nos com a Fills, fets fills per aquest infant que avui recordem amb Josep i Maria en una establia; però no ens deixem emportar per un limitat, tendre i escadusser sentimentalisme. Tenim davant els ulls la nostra salvació, tenim davant els ulls l’encarnació de l’amor de Déu; aquell que manté per tots els segles el seu amor; aquell que apareix avui com un raig de llum per il·luminar la foscor del nostre cor, la foscor del món.