LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIAAm 8,1.4-7; Sl 145,7-10; 1Tm 6,11-16; Lc 16,19-31
Reflexió: La justícia (2)A l'Antic Testament es considerava, preferentment, el sentit jurídic de justícia. El sentit ètic i religiós vindria després com a conseqüència lògica. Darrerament es considera la coexistència d'aquests diversos sentits sense cap mena de prioritat. Aquí tenim el perill de mirar les coses des de la nostra mentalitat occidental, més feta a les distincions.
El context semític del món oriental antic està dominat per la idea d'un ordre còsmic constituït per un déu suprem, i en el qual l'home ha d'integrar-se.
El terme bíblic de justícia ("sedaqah") engloba l'acció de Déu que salva l'home i l'entrada de l'home en aquesta salvació mitjançant la seva fidelitat a l'Aliança. La justícia bíblica no és una propietat metafísica de Déu en si mateix o una virtut moral entre els homes, sinó que designa més aviat una relació original entre Jahvè i el seu poble en un doble moviment:
— Salvació donada gratuïtament per Déu i resposta de l'home que esdevé just, tot adoptant una conducta d'acord amb la voluntat divina.
— Quan es parla d'una justícia humana entesa en sentit interhumà i social és sempre en referència a la "sedaqah".
Amb aquesta noció de fons es comprenen els sentits més particulars de la justícia, considerada en Déu o en l'home. És un "procés sacral". Déu intervé per castigar els enemics d'Israel (Dt 32,21) o els pecadors en general (Is 5,16), o per lliurar l'innocent, o per perdonar el qui l'implora (Sl 7,18).
A nivell humà aquest sentit judicial es troba en els profetes, en les seves denúncies al poble. En aquest sentit anunciaran el Messies com el Just per excel·lència, que exercirà la justícia perfecta (Sl 45,4; Jr 23,5). Paral·lelament, trobem els altres sentits, que sovint és difícil de separar. La moral bíblica no és quelcom secularitzat, sinó que està penetrada de sentit religiós.
El tema del just a l'Antic Testament és sinònim de rectitud i santedat, i ens introdueix en un estil de pensament relacional, on l'home s'experimenta com relligat a Déu en el més profund del seu ésser i compromès en una història, al terme de la qual les promeses de Déu sobre l'home tindran el seu compliment.
Paraula«S'estiren en llits de marfil, mengen els anyells més tendres... no els fa cap pena el desastre de les tribus». «Mengem i beguem, que demà morirem», és la filosofia de molts, tancats a la transcendència, a la vida de Déu, però també, és clar, a la vida dels germans.
«Busca de practicar la justícia, la religió, la fe, l'amor, la paciència, la delicadesa». Vivim en una societat tremendament injusta. Vivim en una societat on creix la irreligiositat. Vivim en una societat decadent en la seva fe, pel mateix camí que perd nivell religiós. Vivim en una societat on no domina l'amor, que és el que dóna sentit a la vida. Vivim en una societat impacient, i el ritme de la vida cada dia fa créixer més aquesta impaciència. Així no pot arrelar la pau. Vivim en una societat dura, on la delicadesa és "rara avis"; domina la competitivitat, i excloure el rival, anul·lar-lo. Aquestes sis paraules que ens recomana sant Pau tenim urgència d'exercitar-les.
«Lluita en el noble combat de la fe. I guanya't la vida eterna». Tots som cridats a la vida eterna, ja que Déu, el nostre Creador vol la salvació de tots els homes, però ha disposat els homes amb una llibertat, perquè aquesta salvació no sigui només un do gratuït de Déu, sinó també un esforç per part l'home que és cridat a col·laborar amb Déu en la seva pròpia salvació.
«Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli i cada dia celebrava festes esplèndides..., i un pobre s'estava estirat vora el seu portal». Potser aquesta història no és una història d'avui? Avui hi ha homes que vesteixen i presumeixen de l'última marca, que els seus banquets són de viandes acuradament seleccionades, perquè domina fins i tot el fàstic del menjar. Però no volen sentir els crits del que està fora a la seva porta, potser esperant les sobres que aniran a les escombraries. I que potser ni això arriba a aconseguir. Avui és dura la vida, molt dura amb innombrables "Llàtzers" en els portals de les bones cases. Tan innombrables que fins i tot podríem dir que són també nacions les que fan banquets i altres que estan abocades a les llindes d'aquestes nacions que llancen més del que mengen.
Saviesa sobre la Paraula«Mantingueu-vos en actitud de fe i justícia i seguiu l'exemple del Senyor, ferms i immutables en la fe, fraternals, estimant-vos els uns als altres, associats a la veritat; procedint recíprocament amb la mateixa mansuetud del Senyor, sense menysprear ningú. Quan pugueu fer una obra bona, no dilateu el seu compliment, "perquè l'almoina allibera de la mort". Sotmeteu-vos els uns als altres, "tot mantenint entre els gentils una conducta exemplar, de manera que per les vostres bones obres" us lloïn a vosaltres i no es blasfemi, per la vostra culpa, de Déu. "Perquè ai d'aquell per la culpa del qual es blasfema al nom de Déu!". Ensenyeu així a tots la conducta sòbria que us és pròpia. Qui no s'abstingui de l'avarícia, es contagiarà de la idolatria i haurà de ser considerat com un gentil que ignora el judici de Déu. "Potser no sabeu que els sants han de jutjar al món?", com Pau ens ensenya». (Sant Policarp, Carta als Filipencs)
«Cal, doncs, que cada un de nosaltres pugui viure en un context de justícia, i, més encara, que cada un de nosaltres sigui just i actuï justament respecte als éssers propers i llunyans, respecte a la comunitat, respecte a la societat de la qual és membre ... i respecte a Déu. La justícia no és ciència humana. És virtut, és capacitat de l'esperit humà, de la voluntat humana i també del cor. Cal, a més, pregar per ser justos i saber ser justos». (Joan Pau II, Audiència general 1978.11.08)
