DIJOUS SANT. LA CENA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ex 1-8.11-14; Sl 115,12-18, 1Co 11,23-26; Jn 13,1-15

Aquesta Setmana hauríem de fer nostre, una mica més, el crit del Crist sofrent, l'home sofrent de la nostra societat. És una cosa que escapa a les nostres forces o possibilitats, pel que fa a donar una resposta a tant de dolor, però si més no des de la nostra confusió i impotència fem viu el nostre desig, cridem el Senyor des del fons del cor. Per un home més humà. Per una societat més justa i més humana. Perquè el problema és al cor de l'home, en el teu, en el meu, en el de cadascun de nosaltres. Per això llegeixo el vers del poeta:

«Diré el que he vist, cridaré: encara l'amor habita en l'oblit ...»

Aquest podria ser avui el nostre crit a Déu, a la societat, als nostres germans... «L'amor habita en l'oblit». Tot i que avui s'alça, en la celebració litúrgica, un crit molt fort: «Ens va estimar fins a l'extrem».

És l'amor que no es reserva per a si mateix, sinó que tota la persona de Jesús centrada, recollida en el seu cor, s'obre per deixar vessar una força de vida nova, amb un gest que, pràcticament, escandalitza els seus deixebles: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus, diu Pere». Però l'amor fins a l'extrem passa necessàriament per la humiliació, per un rebaixar-se fins on sigui. I aquest «fins on sigui» pot ser l'amor fins a l'extrem, és l'amor fins a l'extrem, és l'amor fins a donar la vida. Per això Jesús ha de completar la seva catequesi a Pere i als altres deixebles: «Si no et rento, tu no ets dels meus».

Aquí, al Cenacle, en el dia de Dijous Sant, Jesús anticipa el signe d'allò que farà tot seguit: l'amor que es lliura fins a l'extrem, i que restarà com una experiència única en la vida dels Apòstols: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial».

Ens hem banyat en aquest amor? Perquè potser necessitem banyar-nos els peus i el cap, i tot el nostre cos. És a dir, dit de manera més directa i clara: banyar el nostre cor en aquest amor del Crist. Perquè és possible que se'ns puguin aplicar les paraules de Jesús: «no tots esteu nets».

Així doncs, aquesta és l'estampa que necessitem contemplar cada dia en celebrar l'Eucaristia, perquè l'Eucaristia que avui celebrem és la mateixa que celebrem cada dia. L'amor fins a l'extrem. Aquest és l'amor en el qual necessita banyar-se el nostre cor. Ja que «cada vegada que celebrem l'Eucaristia, cada vegada que mengem i bevem d'aquest calze proclamem la mort del Senyor». Proclamem l'amor fins a l'extrem. Que és possible.

Cada vegada que el sacerdot aixeca el Pa de Vida de l'Eucaristia i diu: «Això és el meu cos». Cada vegada que aixeca el calze i diu: «Aquest és el calze de la meva sang. Feu això en memòria meva», hauríem de pensar que ens convida a viure el seu mateix amor, l'amor fins a l'extrem.

Avui hauríem meditar una mica com està el nostre nivell d'amor. Caldria repetir moltes vegades al cor: «Ens va estimar fins a l'extrem». Fins que s'encengui el foc al cor com s'encén al cor del poeta:

«Amor de tu ens crema, blanc cos;
amor que és fam, amor de les entranyes;
fam de la Paraula creadora
que es va fer carn, ferotge amor de vida
que no se sacia amb abraçades, petons,
ni amb qualsevol enllaç conjugal.
Només menjar-te s'ens apaga l'ànsia,
pa d'immortalitat, carn divina.
El nostre amor endinsat, amor fet fam».

Aquest amor endinsat fins allò de més íntim, que és amor profund de vida no és gaire fàcil, però ens n'adonem que quan prenem el Pa de Vida en l'Eucaristia, rebem el Pa d'immortalitat? «Qui em menja viurà per sempre». Llavors perquè tenir por d'obrir el cor? Tenim por de Déu, de l'amor fins a l'extrem? Si, potser en tenim, en els nostres grups, en les nostres comunitats, en la mateixa Església. Mireu, el Papa Francesc va dir en la seva homilia d'inici del seu pontificat: «No tingueu por de la tendresa i la bondat».

Perquè tenim por de la tendresa, de la bondat, de l'amor fins a l'extrem. I per aquest camí la nostra societat i la nostra vida no milloraran en humanitat. I finalment, una pregunta en aquesta línia del que vaig dient: Tu que participes amb freqüència en l'Eucaristia, a la taula de la comunió. Et passa, si més no, pel cap, de reconciliar-te amb alguna persona, amb la qual no et relaciones o no et parles?