23 d’abril del 2013

SANT JORDI, MÀRTIR, PATRÓ DE CATALUNYA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ap 12,10-12; Sl 33,2-9; 1Jn 5,1-5; Jn 15,1-8

«De la mateixa manera que l’esqueix de la vinya, dipositat a terra, fructifica al seu temps, i el gra de blat, que cau a terra i mor, es multiplica amb força per l’eficàcia de l’Esperit de Déu, que sosté totes les coses, i així aquestes criatures treballades amb destresa es posen al servei de l’home, i després quan sobre elles es pronuncia la Paraula de Déu es converteixen en Eucaristia». (Sant Ireneu, Adversus Haereses)

També nosaltres estem cridats a convertir-nos en Eucaristia, en la bona gràcia de Déu, manifestació d’amor als homes, i victòria que venç el món mitjançant la fe, com es va esdevenir en sant Jordi i en tants fills de Déu que han donat una resposta positiva a la seva crida.

L’Eucaristia és una crida a incorporar-nos a Déu, o, més precís encara, «a néixer de Déu». És el nostre horitzó. «Néixer de Déu». Naixem de Déu pel baptisme i per l’Esperit, però el baptisme queda en el passat, la vida segueix, i necessitem cada dia la força renovadora de l’Esperit que faci possible l’actualització diària del nostre baptisme, de la nostra incorporació al Misteri d’amor, revelat pel seu Fill.

Naixem de Déu quan creiem que Jesús és el Messies, i quan estimem tot el que ha nascut d’ell. Per això Joan posa en íntima relació aquest néixer amb l’estimació als germans que han nascut del mateix Pare, del mateix Déu.

«Aquesta és la victòria de la fe». Aquesta és la victòria de tot aquell que roman unit al cep per deixar-se podar, netejar pel Pare, el Vinyater, que espera de nosaltres un bon fruit, un fruit abundant.

El camí ens l’indica Jesús clarament a l’evangeli que acabem d’escoltar: «estigueu amb amb mi». Estar amb la vinya, romandre en Crist és la garantia de donar un fruit abundant. Estar amb ell és estar amb les seves paraules. És guardar les seves paraules. I guardar també el seu exemple: «estimar fins a l’extrem», ser un imitador de la seva Passió.

Les paraules es guarden al cor. Guardar la Paraula en el cor és guardar un foc que crema. El foc que consumeix per fer la voluntat de Déu, el foc que va moure sant Jordi i tants testimonis de la fe a donar el testimoni, i, fins i tot, la mateixa vida. El foc que impulsa estimar fins a l’extrem.

Seguir Crist és estar amb les seves paraules, guardar-les al cor i tastar-les, assaborir-les, com una font de vida. Com una preciosa experiència del seu amor.

Fa uns quinze dies contemplàvem les vinyes que apareixien com un conjunt de troncs secs i recargolats. Ara les podem contemplar amb uns preciosos rebrots verds, evidentment no uns rebrots verds com els que veuen els optimistes d’aquest món, que volen dir-nos que la crisi s’acaba, ja que les crisis difícilment s’acaben quan els nous rebrots no neixen de l’arrel del cor. A les vinyes contemplem rebrots de vida nova, que porten l’esperança del vi nou, rebrots que neixen des d’una saba interior, tocada per un veritable esperit de vida.

Aquesta és la saba que cal que reneixi des del nostre espai interior, és la saba que el salmista ens convida a tastar i assaborir, a experimentar. Viure l’experiència de la Paraula de vida guardada al cor. I quan vivim la contemplació d’aquesta paraula de vida al nostre interior neix dins nostre un moviment de benedicció a la bondat de Déu. I la nostra vida es fa més lluminosa.

Sant Jordi, ens recorda quelcom més d’aquesta victòria de la seva fe en el martiri: «la rosa i el llibre». Ens recorda l’aroma de la rosa i la saviesa d’un bon llibre. També és una cosa que necessitem. Tenim necessitat de no perdre l’aroma de la nostra fe, l’aroma del Crist, la nostra vinya, i tenim necessitat de la saviesa de la seva Paraula.

Aquí podrem trobar sempre camins de sortida de tota crisi, camins de saviesa per il·luminar els passos de la nostra vida.